Francisco Camps cada dia s´assembla més als xarlatans de les velles pel·lícules de l´Oest que venien regeneradors capil·lars i pocions contra el mal d´ull. L´última perla del llarg collar de mixorreries ha sigut dir que no va organitzar els Jocs Europeus de 2010 per a no interferir en les aspiracions de Madrid d´organitzar els Jocs Olímpics de 2016. I que ho va fer «per lleialtat, per patriotisme i per espanyolitat». Declaració que té poc de crèdit si fem cas al refrany «mira de què es vanta i sabràs què li falta».
Envernissar amb èpica patriòtica la subordinació amansida i cortesana al poder central diu de quin peu coixeja el personatge. Expert en l´art de la sobreactuació, sempre ha cregut ser la crème de la crème. Si de ser espanyol es tracta, ell és qui la té més llarga... més llarga la bandera d´Espanya. I si de ser valencià parlem, ell ho és més que l´arròs amb fesols i nap. Tan pagadíssim n´està que oblida que és justament quan se´n fa tanta ostentació, que cal dubtar-ne.
Passa el temps, i quan es frustra Madrid 2016, el nostre patriota de llanderola reprèn la idea d´acollir els Jocs Europeus; i a punt de desplaçar-se a Lausana, l´alcalde de Madrid li demana que renuncie de nou perquè la capital de les Espanyes ara opta a les Olimpíades de 2020. I com «els valencians som conscients que la capitalitat de la nació està per davant» „versió colonial del genuí «ofrenar noves glòries a Espanya»„, el curita renuncia de nou. Oh curita tú eres roja, oh curita tú eres gualda!
El que resulta pertorbador és això de la «lleialtat». En espera que una «pedra roseta» ho aclarisca definitivament, sembla més un «sí buana» al PP madrileny. Quant a «patriotisme» i «espanyolitat», en boca de qui mantenia sota el seu poder un llistat de corruptes més nombrós que missatges hi ha al contestador d´El Fugitivo, són vocables que recorden la retòrica patriòtica del discurs radial de Cantinflas en Un dia amb el diable: pur malabarisme verbal que perd en serietat el que guanya en jocositat.
