20 de abril de 2016
20.04.2016

Puig, l'equilibrista

20.04.2016 | 04:15

Si estiguérem a un circ, ara que sembla que està molt mal vista la participació de feres als espectacles, els equilibristes, amb xarxa o sense, tornen a estar de moda. I si parlem de política, dels polítics, els equilibristes són els més buscats, els perseguits.

Seguint el famós diccionari de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, l´equilibrista és l´artista que realitza jocs i exercicis d´equilibri, entenent per equilibri: l´estat d´un cos sotmés a dos o més forces que es contraresten; situació d´un cos que, a pesar de tindre poca base de sustentació, es manté estable, sense caure; harmonia o proporció en la distribució de les coses, exercici gimnàstic i circense consistent a adoptar posicions difícils, mantenint l´estabilitat.

Ximo Puig, el Molt Honorable i secretari general del PSPV, s´està convertint en un gran equilibrista fins a l´extrem de ser ja un professional en aquesta especialitat: el practica diàriament tant en la gestió del Consell com en el govern o en la vida orgànica del seu partit. I està arribant a poder executar exercicis d´alt risc sense que, fins ara, li haja costat un disgust greu.

Començà guanyant un congrés i convertir-se en el seu secretari general després de fer uns equilibris arriscats que, de moment, no li han passat factura però això sí, les forces que es contraresten estan observant i el perill està latent. Alguna de les persones que més el va ajudar manu militari, sembla que està als campaments d´estiu, una mica apartat. D´altres, que arriben a ocupar importants llocs institucionals, estan pensant-se si ja no callaran més nomenaments sorprenents o altres desicions difícils de justificar. D´altres estan preparant-se diàriament per a poder córrer la propera carrera i aconseguir la seua medalla orgànica. Però, de moment es manté l´equilibri i l´equilibrista sembla tranquil.
Pel que fa al Consell, després del famós Pacte del Botànic aconsegueix el seu objectiu de ser president del Govern i demostra novament que era possible un gran exercici d´equilibri i es converteix també en molt honorable equilibrista que, quasi deu mesos després, continua sense tindre ningun esglai fort. I no oblidem que Mónica Oltra li ho va posar difícil però com a bon alcalde, al final va aconseguir el seu objectiu.
Ara torna a demostrar que tant ell com Compromís, el seu soci de govern, han creat un model per a poder ser copiat en altres realitats més centrals: el model valencià. Qui ens ho anava a dir, però així és. Xino, xano, l´equilibrista Puig, governant amb una minoria molt gran, s´està convertint en un referent i els seus punts emplenen la seua casella de gran estadista, de gran polític, al qual conviden a conferències a Madrid i el presenta el mateix José Luís Rodríguez Zapatero.

El perill està, tal vegada, en poder mantindre eixe equilibri al govern valencià i al govern del PSPV. No sé si podria perdre´l per algunes volteretes, tal vegada innecessàries, recolzant a personatges d´Andalusia que poden ser una càrrega desequilibrant. Però, de moment, Ximo Puig ja és més que un baró: és un referent, de l´equilibri.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine