07 de mayo de 2016
07.05.2016

«Tio canya, no tens les claus de la caixa»

07.05.2016 | 04:15

Duguem uns anys parlant del finançament valencià. Des de quan? Doncs des de que el començament de la crisi, producte de l´esclat de la bombolla immobiliària va provocar un descens abrupte en la recaptació dels tributs patrimonials que són els únics que pot recaptar directament la Generalitat Valenciana. Permeteu-me la llicència, els impostos patrimonials són el xocolate del lloro del sistema fiscal si parlem en termes relatius (% sobre PIB).

Com sempre, només ens en recordem de sant Pere quan trona. Perquè la realitat és que l´Administració de la qual depenen les prestacions de serveis tant importants per a la gent com ho són sanitat, educació i benestar social és la Generalitat Valenciana, i aquesta té una capacitat de recaptar impostos per a finançar aquests serveis molt minsa. De fet, la majoria dels impostos que paguem els ciutadans valencians (IRPF, IVA, Societats i cotitzacions socials) ens els cobra l´Estat central. I la part d´ells que rep la Generalitat per finançar els nostres serveis, arriba com a mínim 2 anys després d´haver-los pagat nosaltres.

Açò genera per definició greus problemes de tresoreria, minvant la capacitat de fer front als pagaments més immediats perquè no és el mateix tenir 10 euros disponibles avui que d´ací 2 ó 3 anys. Perquè per a cobrir les necessitats dels valencians hui fan falta els impostos que els valencians paguem hui.

El problema real és que la Generalitat té atribuïdes clarament unes competències, és a dir, unes despeses al seu càrrec, però la competència de recaptar els impostos, és a dir, per a poder ingressar els diners amb que pagar sanitat, educació, serveis socials i altres polítiques que té atribuïdes (com la promoció econòmica...), la té l´Estat central. Tenim la capacitat de gastar, però no la d´ingressar; el terme coresponsabilitat fiscal ni està ni se l´espera.

Clar i ras, no tenim les claus de la caixa on posem els nostres diners. Fins que no aconseguim tenir-la seguirem tenint problemes de finançament més grans o menys. Per tant, la postura que hauríem de defensar hauria de ser tenir un concert econòmic. Vull dir, tenir una Agència Tributària Valenciana amb plena capacitat per recaptar tots els impostos que paguem els valencians i després ser nosaltres els valencians els qui li paguem a l´Estat central els serveis que està prestant-nos al nostre territori. Així i només així aconseguiríem pegar-li la volta a la truita i espolsar-nos l´estrangulament financer que patim, rebríem més serveis i pagaríem menys.

Acabe com he començat, parafrasejat la cançó d´Al Tall amb una xicoteta llicència: «Tio canya, tio canya, no tens les claus de la caixa. Posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine