«Somie una Europa on ser emigrant no siga un delicte». Així s´expressava el papa Francesc el divendres passat, quan rebia el Premi Carlemany 2016. En el seu discurs, valent i alhora emotiu, el papa recordà als polítics europeus, que valors com «creativitat, enginy, capacitat d´alçar-se i eixir dels propis límits», han format part des de sempre de «l´ànima d´Europa». El papa va recordar també als dirigents europeus, que «les cendres de la runa», després de l´horror de la Segona Guerra Mundial, «no van poder extingir l´esperança i la recerca de l´altre», en la reconstrucció d´Europa.
El papa va recordar els fundadors d´Europa Schuman, De Gasperi i Adenauer, que «van posar els fonaments d´un baluard de la pau», amb aquell «ardent desig de construir la unitat», una realitat que hui sembla cada vegada més apagada. El papa ens va alertar del perill de «caure en els nostres egoismes», quan només pensem en «construir recintes particulars», des de l´exclusió i la condemna d´aquell que és diferent. En el seu discurs, Francesc també ens recordà la situació actual del nostre vell continent, amb una «Europa cansada i envellida, on els gran ideals» que la van inspirar, «semblen haver perdut força d´atracció». Per això el papa es preguntava (i ens pregunta també a nosaltres): «¿Què t´ha passat Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat?».
El papa ens demanà fer un sa exercici de la memòria, per tal que «siguem capaços de no cometre els mateixos errors del passat». Per això evocà els grans pares d´Europa, que «van saber buscar vies alternatives i innovadores en un context marcat per les ferides de la guerra». D´ací que el papa ens convidara «a promoure la cultura del diàleg», que «implica un autèntic aprenentatge», per tal de «reconèixer l´altre com un interlocutor vàlid», perquè d´aquesta manera puguem «mirar l´estranger com a subjecte digne de ser escoltat, considerat i apreciat». El papa va demanar l´esforç per construir una «societat integrada i reconciliada». I per fer possible això, el papa va demanar «la distribució justa dels fruits de la terra i el treball», que ha de ser un bé moral.
També va demanar que siguem capaços de crear «models econòmics més inclusius i equitatius», per passar «d´una economia líquida, que tendeix a afavorir la corrupció, a una economia social, capaç de garantir l´accés a la terra i al sostre». En el seu discurs, el papa va demanar als polítics europeus un esforç per crear «treball digne, lliure, participatiu i solidari», així com també l´audàcia per «eixir a l´encontre de les ferides de l´altre», en compte de quedar-nos tancats en el nostre egoisme.
El camí per retrobar les arrels d´Europa, segons digué el papa, s´ha de fer «amb esperança i sense vana nostàlgia». Per això el papa, mirant el futur, ens manifestava el seu somni: «Somie una Europa que es fa càrrec del xiquet, que escolta i valora els malalts i els ancians». Una Europa «on ser emigrant no siga un delicte, sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de tota persona».
Tant de bo que el discurs del papa Francesc en rebre el Premi Carlemany, siga acollit pels polítics europeus, per tal de fer possible ena societat més justà i més lliure, més fraterna i més solidària, sobretot amb aquells que més sofreixen.
