13 de mayo de 2016
13.05.2016

Per ser «más muelles»

13.05.2016 | 04:15

La sentència del Tribunal Constitucional (STC) de 28 de febrer de 2016, per la que es declara inconstitucional la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià sembla ferir de mort la competència de desenvolupament del Dret Civil Valencià. No obstant, hi ha motius per l´esperança atesa la deficient motivació, la no anul·lació amb efectes retroactius del règim econòmic matrimonial valencià en defecte de capitulacions i sobretot perquè el tribunal no ha fet extensiva la declaració d´inconstitucionalitat als títols competencials continguts en el Estatut d´Autonomia.
La ponència majoritaria partix d´una consideració del dret foral com quelcom residual, aïllat i asistemàtic, afirma que tota norma o costum de dret civil, foral o especial no compilat i que no existira al moment de promulgar-se la contitució no pot esdevindre dret conforme al article149.1.8 de la Constitució i la STC 121/1992 de 28 de setembre sobre arrendaments històrics valencians. La voluntat de posar terme el desenvolupament del Dret Civil Valencià es palesa en el fet de que per a declarar l´inconstitucionalitat dels articles no recurrits en temps i forma per l´Advocacia de l´Estat s´utilitza la figura de la connexió del article 39 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que no s´atreví a utilitzar en la STC 121/1992 i arriba fins a tal punt que el TC ni es molesta en examinar la constitucionalitat un a un dels articles per no tindre que salvar-ne ni un.

Hi ha precedents del TC en que contràriament al que ací diu considera constitucionals normes que ni estaven compilades, ni estaven vigents al temps de promulgar-se la Constitució, com la STC 88/1993 sobre l´adopció aragonesa. En concret diu: «La Constitución permite, así, que los derechos civiles especiales o forales preexistentes puedan ser objeto no ya de "conservación" y "modificación", sino también de una acción legislativa que haga posible su crecimiento orgánico y reconoce, de este modo, no sólo la historicidad y la actual vigencia, sino también la vitalidad hacia el futuro, de tales ordenamientos preconstitucionales». I diu més endavant: «El término "allí donde existan" a que se refiere el artículo 149.1.8 de la Constitución Española, al delimitar la competencia autonómica en la materia, ha de entenderse más por referencia al Derecho foral en su conjunto que a instituciones forales concretas». En el mateix sentit, la STC 156/1993 sobre testimonis atorgar testaments.
Tanmateix hi ha raons per a l´esperança. La STC de 28 de febrer de 2016, al no declarar nul el règim económic matrimonial valencià pel que venien regint-se com a règim legal supletori en defecte de carta de núpcies, al meu parer està deixant vigent una costum en el sentit de l´article 1.3 del Codi Civil, costum que pot ser objecte de normativització escrita. També pot desenvolupar-se el Dret Civil Valencià a través d´institucions connexes a les ja vigents, que seria a pasos curts i lents, però segurs.

El que resulta evident es que hi ha una clara voluntat restrictiva respecte a la competència en el desenvolupament del Dret Civil Valencià pel TC i que el legislador valencià ja no pot confiar tan sols en la competència que li dona l´Estatut d´Autonomia, sino que haurà de fer un esforç per demostrar connexitats i legitimitats històriques. Misèries que patim al no tenir dret compilat, al haver accedit a l´autonomia per la via de l´article 143 i per ser «más muelles»... conde-duque de Olivares dixit.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine