A punt de complir-se un any de la celebració de les elecciones autonòmiques en la nostra comunitat, que significaren el punt i final a 20 anys de govern ininterrumput del Partit Popular i el triomf de «l´aposta de progrés», continua la foscor i la invisivilitat informativa al nostre territori. El passat 11 de juny, Podem, juntament amb Compromís i PSPV, signaren amb tota classe de pompa, l´històric Pacte del Botànic. Dins del tercer bloc: «Governar per a les persones», el document recollia com a tasca cabdal la creació d´una ràdio i televisió pública valenciana. Doncs bé, una de les principals promeses recollides en campanya electoral, i reclamades des del colp d´estat manu militari del tancament de RTVV executat per Alberto Fabra el 29 de novembre de 2013, continua sense vore la llum. No hi ha excusa possible per a no estar gaudint ja d´una ràdio i televisió públiques en valencià i de qualitat.

Antonio Montiel ha sigut un dels principals impulsors d´aquesta recuperació d´un servei públic essencial per al nostre territori. Portaveu per a la tramitació parlamentària de la ILP que arreplegà vora noranta mil signatures (després pervertida amb les esmenes introduïdes pel Partit Popular que desfiguraren totalment la seua essència ), vosté va dir en seu parlamentària el 15 de desembre de 2014 que els mitjans públics són necessaris per a garantir l´autogovern i continuar la tasca de normalització lingüística. I per això, després del 24M, des del recolzament extern al govern de PSPV i Compromís, va assumir el lideratge del disseny del procés de la futura RTVV.

Convocà el Foro Social de l´Audiovisual Valencià, impulsà la creació de la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l´Espai Audiovisual, recolzà l´aprovació de la norma que derogà la llei de tancament de RTVV i recentment votà favorablement la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d´ambit autonòmic que ha d´engendrar la nova llei de RTVV. Sense oblidar, i és just reconéixer-ho, que va ser l´únic polític, l´únic de la Cambra autonòmica, que acompanyà els extreballadors de RTVV en la commemoració del segon aniversari del tancament el passat 29 de novembre.

Senyor Montiel, el temps de les paraules s´ha esgotat. Les falses promeses s´han d´esvair. No hi ha excuses. No es pot mirar al passat permanentment per a justificar l´immovilisme. La tasca dels altres ja ha sigut jutjada a les urnes. És temps d´acció. Lamentablement, l´actual govern valencià ha triat el camí més llarg per a la recuperació de RTVV, però arribats a este punt, és el moment dels fets. I això passa inexorablement per acabar amb un terme tabú: extreballadors. La nova RTVV serà amb extreballadors o no hi serà.

Malauradament, la problemàtica laboral no és que no estiga resolta, és que ni tan sols s´ha començat a abordar. Els extreballadors no som el problema, som part de la solució. I quan més clar ho tinguen, més fàcil i ràpida serà la reobertura de RTVV. Esperar una sentència judicial significa el camí de la inacció, de l´immovilisme adés citat, que pot deixar un forat econòmic de conseqüències catastròfiques, a més d´un vergonyós espectable on l´abogacia de la Generalitat esdevinga actor d´un paperot com a part demandada en l´Audiència Nacional d´un ERO d´extinció, que el seu partit i els actuals inquilins del govern van atacar durament. Quina paradoxa, no? Per tant, senyor Montiel, senten-se a negociar ja. Negocien amb els extreballadors una solució que afavorisca la retirada de la demanda de la CGT i restaure els drets d´unes persones que de la nit al matí van veure destruïda la seua vida laboral, i en molts casos, personal, per una inexplicable i capritxosa decisió política.

Deia el meu admirat i desaparegut Rafael Chirbes, un dels promotors de la ILP per a la recuperació de RTVV, que el tancament de l´ens autonòmic «va ser un atemptat social, polític, lingüístic i cultural contra el poble valencià». Doncs bé, des d´eixe fatídic 29 de novembre, el nostre país és un territori de segona amb una anomalia democràtica indubtable que vostés han de reparar amb urgència. Aposten de veritat per una nova radiotelevisió pública, en valencià, plural i de qualitat. Fien-se dels experts als que han sol·licitat auxili i els han dit que 800 treballadors és una xifra digna per a reprendre el camí. Però sobretot, no ignoren el potencial professional de molts extreballadors de RTVV que són indispensables per a la posada en marxa de la nova Corporació Valenciana de Mijans de Comunicació.

Senyor Montiel, han de banyar-se. Deixen l´ambigüitat de costat i diguen clarament quina és l´aposta de personal per a la futura RTVV, quant a nombre i quant a categories. Diu vosté que cal recuperar als bons professionals de RTVV, als millors. Però qui són i quants? Per favor, deixen de contribuir a la tortura laboral que duguem suportant els ex treballadors de RTVV durant quatre anys. I per damunt de tot, siguen justos. Respecten la superació de proves selectives d´accés i l´antiguitat com a primers criteris d´acces a la nova corporació, com succeix en qualsevol empresa pública, i donen després preferència de contractació a aquells que no pogueren consolidar la seua plaça d´oposició després de molts anys treballats a RTVV. Creuen finalment també una borsa de treball on puguen apuntar-se les noves generacions recent eixides de la universitat.

Vostés tenen a l´abast passar a la història del nostre país com els abanderats que lideraren el restabliment d´un dret essencial per al poble valencià espoliat de manera abrupta ara fa quasi tres anys. Així que arriben de manera urgent al consens polític més ampli possible i desterren eixa indignant foscor informativa que perviu al nostre territori amb el suposat govern de canvi i de progrés ja en el poder. Només cal voluntat política, la manca de la qual en aquest assumpte, seria una errada imperdonable.