02 de junio de 2016
02.06.2016

L'oportunitat per al diàleg lingüístic

02.06.2016 | 04:15

El 30 de maig de 2016 es marcarà en el calendari del valencianisme civil com una data complexa en la qual els diferents corrents lingüístics passaren a intentar fer novament un camí col·lectiu. Eixe dia la RACV (Reial Acadèmia de Cultura valenciana) va aprovar un acord de diàleg signat abans per l´AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) el 27 de maig. També es va manifestar la idea d´intensificar el projecte del promotor de la RACV, Juan Pérez Lucia, de tindre un centre acadèmic dedicat al conreu de la cultura valenciana en totes les seues dimensions. Alguns acusen que la reunió no va estar justa ni legal perquè suposà una acció estratègica per a apartar la RACV del paper capdavanter que durant més de 25 anys ha tingut en el conflicte lingüístic. D´eixes circumstàncies escriurà el llibre de la història en un futur. Però potser ara és el moment de reflexionar al voltant del que ja suposa passat escrit: l´estratègia que el 1980 va prendre l´entitat per la qual es convertí no sols en un centre de cultura sinó també en protagonista directe de l´enfrontament lingüístic valencià.

El 22 d´octubre de 1980 es va convocar una junta general dedicada a cinc punts sense gran transcendència. Però, en arribar a precs i preguntes, el director Julián San Valero concedí la paraula a l´acadèmic Vicente Ramos. Este va llegir una proposta signada per ell i uns altres membres, com la del mateix president. Es proposava que s´assumira l´ortografia redactada per la secció de Llengua i Literatura pel procediment d´urgència. En aquella reunió de poc més d´una desena de membres, dels quals més de la meitat firmaren esta proposició, difícilment pogué haver lloc per al debat. El resultat fou majoritàriament favorable. Eixa estratègia del tot legal, però poc clara, va triomfar.

Passat el temps, és bo recordar que les estratègies no sempre vénen de situacions espontànies. Els conflictes es creen abans i al remat les circumstàncies en són productes. La reunió de 1980 no fou més que una convocatòria dissenyada anteriorment per un sector social. Eixa realitat és la que se situa darrere de l´aprovació de l´acord el 30 de maig. Realment es troba el desig d´entendre i de superar conflictivitats estèrils. Un repte que té un llarg i silenciós camí. Pel bell mig hi ha hagut persones que s´han esforçat per entendre a l´altra. La seua dedicació no ha estat sempre ben compresa pel corrent lingüístic al qual pertanyien. No obstant això, al remat el quefer ha fructificat.

El 30 de maig fou un estret i legal resultat el que va triomfar. Es va decidir mamprendre una nova via amb l´objectiu de no viure dels dogmatismes que han impedit mostrar-nos com a poble unit pel valencià. La RACV va manifestar legalment el desig de tornar als seus principis fundacionals i la idea de deixar que l´AVL realitze les tasques que li manà l´Estatut aprovat pel poble valencià. No és moment de buscar vençuts ni vencedors, sols de retrobar-se al voltant de la nostra llengua. Les estratègies el 1980 i el 2016 són resultat d´uns desitjos socials. El 1980 acolliren l´enfrontament i els desacords. Enguany són el fruit del llarg treball per superar els conflictes. Una oportunitat per als valencians i per a les valencianes. Una nova llum per a treballar millor la RACV des de la cultura i no des de la política. En definitiva, la societat de 2016 no està per donar més oportunitats als conflictes així que confiem que no busquen les entitats el que ja no desitja el poble.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine