02 de junio de 2016
02.06.2016

Nicolau-Primitiu també firmaria

02.06.2016 | 04:15

Que comencem la reconstitució de la personalitat pàtria, unint tot lo essencial que tingam de comú i respectant-nos, amb vera comprensió, tot alló que tingam de diferent». Estes paraules foren dites pel president de Lo Rat Penat davant dels Jóvens d´Acció Cultural Valenciana. Era l´any 1930 i el seu nom era Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano. Representen una de les majors mostres de lo que significa el ratpenatisme. No debades, com resa una inscripció en Lo Rat Penat, «la Societat d´Amadors de les Glòries Valencianes va ser fundada el 31 de juliol de 1878 per un grup de patricis i prohoms valencians de la Renaixença que, posant els interessos de la Pàtria Valenciana per damunt d´ideologies i tendències polítiques, feren d´esta entitat cultural la Casa de tots els valencians».

Nicolau-Primitiu va fer seues aquelles paraules i assumí la missió patriòtica de mantindre unit el valencianisme, dins de la seua diferència, com a única possibilitat d´èxit per a la cultura i llengua valencianes. Fidel usuari (fora d´algunes reserves en certs aspectes) de les Bases Ortogràfiques Unificadores firmades en Castelló, era impensable que ell, com a valencianiste integrador, no estiguera a favor de «l´acord transaccional que suposa el sistema que ací s´explana», a on, a més, «no hi ha cap vençut, puix les autoritats filològiques que sotafirmen mantenen els seus punts de vista científics, penyora viva de nous progressos».

I lo que havia de ser un camí conjunt de rectificació i millora de les bases comunes s´acabaria convertint durant la segona mitat del segle XX en un enfrontament. Per sort, hui es donen les condicions polítiques i socials per a que que el valencianisme ratpenatiste torne a fer seu eixe esperit de valencianisme global, d´acceptar l´heterogeneïtat de les sensibilitats valencianistes respecte a l´entitat i naturalea de la llengua valenciana i de bastir un espai comú de convivència a on la nostra llengua es puga usar en una normalitat completa més allà de sentiments.
El pacte entre la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i l´Acadèmia Valenciana de la Llengua ha de ser vist com a un fet objectivament positiu. El valencianisme de la RACV, sempre unit espiritualment al ratpenatisme, ha de vore en ell la possibilitat de tornar a ser un referent per a «tots els valencians», posar «els interessos de la Pàtria Valenciana per damunt d´ideologies i tendències polítiques» i, seguint l´esperit del president i també decà Nicolau-Primitiu, «treballar persistir i esperar», que «Valéncia s´ho mereix tot».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine