02 de junio de 2016
02.06.2016

Un repte ambiciósi positiu

02.06.2016 | 04:15

L'´aprovació de la declaració conjunta de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una notícia enormement positiva i molt esperada per totes aquelles persones que, en compte de preferir viure sense l´altre i contra l´altre, volem per damunt de tot aconseguir una societat valenciana més cohesionada i eixamplar el consens al voltant del valencià. I és que eixe esforç no implica cap risc i sí que oferix moltes oportunitats. Els més reticents, no patiu: l´acord no fa més que reconéixer a cada institució el paper que li atorguen les lleis valencianes, de manera que l´AVL seguirà determinant la normativa lingüística oficial (funció que li adjudica l´Estatut) i continuarà fent-ho segons els seus equilibris interns, ara amb una renovació constant (i orgànicament independent de les Corts) dels membres que la conformen.

Pel que fa a la RACV, el seu paper ha de ser aportar investigacions en tots els àmbits de la cultura valenciana. I, quan eixes investigacions versen sobre llengua, l´AVL té el deure de prendre-les en consideració, és a dir: estudiar-les, debatre-les i, finalment, pronunciar-se al respecte des de l´autoritat legal que té i des de l´autoritat moral que li proporciona el fet d´actuar amb rigor científica i amb responsabilitat social. Ara, la RACV i entitats com Lo Rat Penat tenen la pilota dalt de la teulada i hauran d´afrontar el repte de reflexionar sobre la necessitat d´adaptar-se a la realitat social incorporant, també, les normes oficials de l´AVL al seu funcionament intern i a la comunicació pública. Això sense detriment que, de moment (i després del resultat tan ajustat de la votació de la RACV), puguen apostar per usar-les al costat de l´ortografia que han aplicat els darrers anys.

Ja sabem que determinats sectors de la RACV i de Lo Rat Penat recelen de l´AVL perquè consideren que no s´ha aconseguit prou en l´adaptació de la normativa oficial als usos i formes dels nostres parlants. Ara bé, ja és hora que tots assumim que vivim (i hem de conviure) en la mateixa societat i que, per a influir en la realitat, és imprescindible partir de la realitat, xafar-la i, sobretot, participar en el joc per a poder modificar-la conjuntament (allà on pertoca) en el sentit qualitatiu. Actuem, per fi, en conseqüència. Per tot això, voldria felicitar totes aquelles persones que, o bé han fet possible l´acord picant pedra entre bastidors, o bé l´han saludat públicament (incloent diverses figures institucionals com el conseller Marzà), perfectament conscients que, per a anar avant, cal deixar arrere la por i substituir-la per l´ambició; una ambició col·lectiva, madura i desacomplexada com a valencians.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine