La deriva del debat sobre l´educació a casa nostra està plantejant-se sobre una dialèctica que ha acabat per enfrontar escola pública i escola concertada. Aquest enfocament, més enllà de les seues motivacions, té el problema de traçar les línies mestres del debat educatiu sobre pressupòsits que no permeten plantejar-lo d´una manera integral i constructiva.

L´educació és un servei públic bàsic i el sistema educatiu ha de vetlar per la seua qualitat i per garantir a tothom la igualtat d´oportunitats en l´exercici d´aquest dret. Aquests principis generals no han de quedar difuminats, ni molt menys obviats, pel fet que aquest sistema incloga dues xarxes d´escoles, la pública i la concertada, que, entre altres moltes coses, comparteixen estar finançades amb fons públics (tot i que de forma diferencial en quantitat i qualitat) i la comesa que se´ns transmès de treballar per un servei públic de qualitat.

Per nosaltres, aquestes circumstàncies, comunes per a les dues xarxes, lliguen fermament l´escola amb la societat, i molt especialment amb la part més vulnerable d´aquesta. El somni de l´escola social i l´escola transformadora és més que una meta més o menys utòpica: és un autèntic corol·lari dels principis que fonamenten aquest ensenyament públic que se´ns ha encomanat actualitzar en cada barri, en cada poble, en cada comarca.

Si plantegem el debat educatiu sobre aquestes línies mestres, la qüestió de la titularitat de cada centre s´ha de contextualitzar en el marc del seu projecte educatiu i en com es materialitza aquest compromís amb la societat. Nosaltres, el cooperativisme educatiu, hem mostrat les nostres cartes públicament i reiterada. Ens reconeixem com a agents d´ensenyament públic, d´acord a uns principis que podríem resumir en un decàleg: 1.- Exercici igualitari del dret a l'educació; 2.- Escola inclusiva; 3.- Participació democràtica; 4.- Vinculació amb l´entorn i arrelament a la comunitat; 5.- Plurilingüisme construït sobre la centralitat del valencià; 6.- Compromís ètic del treballador de l´ensenyament i acció social de l´escola; 7.- Innovació educativa; 8.- Qualitat educativa; 9.- Desenvolupament professional i formació del professorat; i 10.- Educació laica. Des d´aquests plantejaments construïm una determinada manera d´entendre què és l´ensenyament públic, desitjant que es perceba com una proposta per al diàleg, una aportació, creiem que necessària i pertinent, al debat educatiu actual. Ni que només siga per plantejar aquest debat d´una manera més integral i més constructiva.

Som del parer que a partir d´ací, evidentment, ens trobarem coincidint plenament amb reivindicacions de la xarxa concertada, de la qual formem part i des de la qual actuem. Molt possiblement la qüestió del finançament siga la primera d´aquestes coincidències. Parlem-ne doncs amb la confiança de les raons que poden justificar les reclamacions del sector, però sense oblidar l´origen públic del finançament de la concertada i la responsabilitat d´assegurar un servei públic de qualitat.

I som del parer que també a partir del reconeixement de la tasca de cada interlocutor, podrem entaular un diàleg amb l´Administració educativa en què trobarem coincidències i, naturalment, punts de discrepància, fins i tot insalvables. Crec que no n´hem de tindre por. Ens juguem molt: ni més ni menys que la millora conjunta del servei públic educatiu, desideràtum i objectiu irrenunciable de tot el nostre sistema educatiu amb el qual el cooperativisme educatiu es troba profundament compromès.