21 de junio de 2016
21.06.2016

Arran de l'incendi de Carcaixent

21.06.2016 | 04:15
Arran de l'incendi de Carcaixent

En veure la muntanya del Reialenc de Carcaixent convertida en un ermot cremat i sense vida en una superfície de 2.300 hectàrees, en ve al cap una pregunta: si el mon rural de les muntanyes interiors no hi hagueren estat abandonats a la seua dissort des dels anys 60 del segle XX, l´incendi de fa uns dies de Carcaixent hi hagueren estat tan criminal en quan a superfície cremada? En la meua modesta opinió, si la societat valenciana quan es va industrialitzar a les mitjanies del segle XX, hi hagueren protegit l´economia del mon rural i de la muntanya en especial, per tal d´evitar el seu abandonament, els incendis actuals (i els de les darreres dècades) no hi hagueren tingut el poder destructiu que han tingut. Jo vaig nàixer a Vallada (La Costera) a les mitjanies dels anys 50 del segle passat. En aquell moment tots els corrals del terme tenien ramats de cabres i corders, tots els secans en abancalaments i hortes estaven treballats, i les escasses masses forestals estaven ben netes. En eixe context jo vaig conèixer incendis a Vallada provocats per llamps i poc més. Els incendis què es produïen en aquells temps no tan llunyans, no arrasaven grans superfícies per que la gent vivia del camp i de la muntanya, amb la qual cosa mantenia la serra neta i eren els primers en aparèixer pel focus del foc per apagar-lo.

Pensen els polítics i tècnics actuals que si quan els anys 60 del segle XX s´hagués impedit d´alguna manera l´abandonament del mon rural, hi patiríem actualment aquests incendis? Imaginem que amb ajudes i ordenant els fluxes migratoris dels anys 60 i 70 del segle passat, la gent hi haguera continuat treballant les terres de secà a les muntanyes valencianes plantant cereals, explotant la fusta, pasturant els ramats? I com a conseqüència, vivint a les heretats, els masos, les cases de camp i els corrals. Si eixe mon rural hagués continuat viu i deixant unes rendes mínimament dignes a la gent (per això parle de les subvencions que hi hagueren pogut haver-hi i no foren), hauríem tinguda controlada la bosquina amb l´extracció de fusta, net el sotabosc amb les pastures i milers d´hectàrees conreades amb arbres de secà i el cereal. Aquesta activitat rural i econòmica a les nostres muntanyes, perllongada fins hui, hi hagués impedit, sens dubte, els terribles incendis de les quatre darreres dècades,

Amb aquesta reflexió, centrada en la importància de la variable que té a veure amb l´abandonament del mon rural i de la seua economia derivada, pense que els millors plans de prevenció d´incendis al Reialenc de Carcaixent seria tornar a ficar en marxa eixa economia ramadera, agrícola i forestal abandonada a la seua dissort fa cinc dècades, amb el suport institucional en forma d´inversions per animar a la gent a tornar a treballar la muntanya. Possiblement ara seria el moment més òptim per ficar en marxa eixa operació de retorn al mon rural, ja que l´actual crisi econòmica s´ha emportat per davant gran part de la industria valenciana i el mafiós negoci immobiliària sembla que s´acabat per sempre, provocant un augment de l´atur inimaginable a les democràcies europees. A més a més, la gent jove podria ser convidada a viure de la muntanya, però no amb les penúries i incomoditats dels nostres avantpassats, sinó amb les noves tecnologies què puguen permetre connexions a Internet i mitjans de comunicació. Aquest si que seria una veritable protecció contra els incendis al Reialenc i tot els conjunt de muntanyes del terme de Carcaixent. La millor prevenció, donant a més a més, una alternativa digna a molta gent aturada que passarien a ser els primers defensors de les nostres muntanyes i masses forestals. Això si que seria una prevenció efectiva dels nostres boscos, i no continuar vivint d´esquenes a les muntanyes i gastant diners amb els mitjans de prevenció actuals què, com bé han demostrat els darrers incendis, no són més que una rentada de cara envers la ciutadania.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine