A Gandia dies enrere l´ Església va buidar el Museu instal·lat a l´ Antic Hospital de San Marc, precisament enguany el vaig visitar, comprovant la qualitat del conjunt inaugurat un any abans. Segon s´ ha informat la causa o explicació donada per les autoritats eclesiàstiques causada pel incompliment per part del Ajuntament del compromís de nomenar un Director del Museu al seu gust. Cal recordar que el Museu fou restaurat amb fons públics per albergar la col·lecció artística que ara s´ ha retirat. Sense entrar a la casuística ens trobem amb una decisió unilateral que com resultat priva als ciutadans d´ uns bens cultural, els quals hi son part del nostre patrimoni i, per tant, un dret ciutadà, situació al meu parer inadmissible.

Aquest no és un fet aïllat ni nou, més aviat és expressió d´una practica de l´ Església al considerar que pot seguir decidint sobre el patrimoni religiós al seu aire, ignorant que malgrat la titularitat esta afectat per un valor cultural. Ve al cas recordar dos antecedents que van estar també noticia. Es tracta dels casos del Convent de Santa Clara a Xàtiva i de San Josep a València. El primer, Be d´ Interès Cultural, datat al segle XV conservava al seu interior un gran nombre d´ objectes i obres d´art que van inventariades pel Director del Museu de Xàtiva, i dic conservava, per que avui segons sembla estan emmagatzemats des de l´ any 2003 a Canals, any en el qual les religioses abandonaren el edifici i en camions, i de qualsevol forma carregaren les obres d´art sense donar compte a la conselleria. En quant al Convent de San Josep a València, fundat al del segle XVII declarat de Be de Rellevància local, també fou desmantellat, venut i abandonat pocs anys més tard. A les pàgines de Levante-EMV es va denunciar el fet recordant com es mostraren fotos de les destrosses que s´ havien fet als panells ceràmics al arrancar-los.

Podrien citar altres situacions, hi ha casos d´ espolis, o altres, com el cas recent que comentem de Gandia, de decisions impròpies. Tot i tenint en compte que hi ha un conflicte entre ajuntament i església, cal dir que no es deuria privar als ciutadans de la visita a un espai cultural, i més quan s´ han fet inversions públiques. La qüestió de fons ve dels privilegis de l´Església i incideix de nou la qüestió ajornada dels acords de l´Estat Espanyol i la Santa Seu de 1979, uns acords que cal deixar sense efecte i substituint-los per convenis reguladors de les relacions entre les dues institucions.