Després del Brexit

Ni els discursos retòrics de "més Europa" (falsos des de fa més d´una década) ni culpar a Cameron o anatematitzar els referèndums perquè "els temes complicats cal deixar-los en mans dels polítics", com han dit alguns dirigents de l´estat espanyol per a negar la probable consulta a Catalunya, són cap solució; al contrari, "és una solució que acceleraria la desintegració, [apunta Grasa]. Cal acceptar que les fractures esmentades i la deriva tecnocràtica i mercantilista de la UE són part del problema de desafecció de la població europea, i l´exemple del Brexit reforçarà la seua presència a l´agènda política". Ara el Regne Unit, ha de triar com vol relacionar-se amb la UE, si tria el model d´eixida total i una relació des de l´Organització Mundial del Comerç, o un model de relació més inclusiu com el de Noruega amb l´Espai Econòmic Europeu o el de Suïssa, que impliquen participació parcial en el mercat únic, aportació als pressupostos i acceptació del trànsit i drets per als ciutadans europeus. I, després d´assenyalar que les negociacions seran difícils i complexes perquè no hi ha un full de ruta per a l´eixida, finalment Grasa recordava que el Manifest de Ventotene, 75 anys després ens dóna pistes: [Els enemics d´Europa] són les forces reaccionàries que malden per preservar els privilegis dels estats sobirans, els egoismes corporatius de la riquesa parasitària, és a dir, el militarisme imperialista, el desordre econòmic i l´explotació dels febles".

És una reflexió encertada per a saber per on anar i no aprofundir més en les errades del present és també la que va fer Iannis Varufakis, exministre de finances de Grècia a l´endemà en un diari de Barcelona, a un article titulat "L´esquerra bona per a Europa", per a no afavorir la desintegració que empitjoraria la situació i afavoriria les polítiques d´extrema dreta dels estats, assenyala "sobre si té sentit que la gent d´esquerra propugni la sortida, depèn de si un estat nació alliberat de les institucions de la UE ofereix un terreny més fèrtil per a un programa progressista de redistribució, drets laborals i antiracisme. I també del probable impacte que tindria una campanya a favor de la sortida en la solidaritat transnacional, tot i que quan viatjo per Europa noto un gran creixement de l´internacionalisme". Explica Varufakis que ha rebut crítiques de l´esquerra favorable a eixir de la UE perquè ha fet campanya a Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia contra el Brexit. No obstant això, ell considera que cal estar contra les polítiques d´austeritat i que les polítiques d´esquerres només tindran opcions si van contra les polítiques actuals de les institucions de la UE, però dins de la UE. Hi va haver un moment que la gent d´esquerres va entendre que la bona societat s´aconseguirà entrant en les institucions dominants per destruir-ne la funció reaccionària. El nostre lema era "Dins i en contra". L´hauríem de recuperar". Entre altres coses per a no ser còmplices de les les forces reaccionàries i de les polítiques d´extrema dreta tan de les que hi ha a dins com a fora de la UE, que pretenen augmentar els poders dels estats contra la ciutadania de les nacions sense estat, la desregulació en matèria ecològica, social i laboral, en insolidaritat i racisme, etc. No podem deixar que la UE es construesca per més temps en funció del gust de l´establisment ni que l´arrogància dels líders actuals de la UE i les seues polítiques insolidàries, mercantilistes i autericides, propicien l´ensorrament i la desintegració de la UE.

Al remat, del seu article en defensa d´una altra UE amb valors d´esquerres, Varoufakis esmenta el filòsof Slavoj Zizek, signant del radical Moviment Democràcia a Europa (DiEM25), "va tenir l´ocurrència de dir que el nacionalisme socialista no és una bona defensa contra el nacionalsocialisme postmodern que comportaria la desintegració de la UE. I té raó. Ara més que mai, la millor aposta per a l´esquerra és un moviment humanista paneuropeu per democratitzar la UE". No oblidem que Escòcia i Irlanda del Nord es preparen per a exigir romandre a la UE des del respecte al dret a decidir de la ciutadania de les seues pròpies nacions, a quedar-se a la UE i a exercir el seu dret a construir el seu estat propi independent de la Gran Bretanya.

Al meu parer, cal mirar a Escòcia i Irlanda del Nord, no a Anglaterra i Gal·les amb tendències xenòfobes, egoistes i racistes en la línea del Front National i altres partits semblants; seria una greu errada que des del País Valencià o els Països Catalans, l´esquerra s´orientara cap a l´eixida de la UE, quan el que ens convé és que des de dins ajudem a canviar, democràticament, les dinàmiques de la construcció de l´Europa del capital que hi ha a les polítiques actuals de la UE, des d´altres paradigmes més justos, ecològicament sostenibles i equitatius. Davant dels Estats Units, la Xina i Rússia, la UE no hauria de desintegrar-se sinò construir una UE on la dignitat, el compliment dels drets humans per a tothom, de la justícia social i ecològica i la decència no siguen mots buits i no ens avergonyim de les polítiques especulatives, mercantilistes, classistes i d´insolidaritat amb els immigrants, que s´han fet a l´actual UEm tret d´escasses excepcions, com ha passat als darrers anys i faran també, més encara, els qui se´ns vagen de la UE com ara Anglaterra amb "ínfules" imperials i autàrquiques. Un altra UE, més democràtica, equilibrada, justa i solidària, hauria de ser possible.