28 de junio de 2016
28.06.2016

Després del Brexit

28.06.2016 | 18:03

Després del Brexit, Rafael Grasa, professor de relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona es preguntava, explícitament, si es tracta de "¿L´inici de la desintegració de la UE? Amb una anàlisi molt acurada indicava que la principal conseqüència de la victòria del no és "la fi del mite de la irreversibilitat del procés d´integració iniciat als anys cinquanta. Per primer cop un país abandona la Unió, en un moment en què l´escepticisme de la població sobre el projecte europeu i la manera com l´apliquen els estats i les institucions comunitàries és molt gran. [€] Les primeres reaccions mostren que aquest no serà probablement l´últim referèndum als estats membres sobre la pertinença a la UE, o sobre temes connexos (unificació de les Irlandes, independència d´Escòcia), tenint en compte la reacció de partits ultranacionalistes en molts països. Altres poden seguir l´exemple del Regne Unit. Primer, per la deriva elitista, mercantilista, tecnocràtica, ineficient a l´hora de prendre decisions i allunyada dels valors fundacionals del procés d´integració. Però també per la presència de noves fractures polítiques, ben presents en el resultat del Brexit. En destaquen tres: a) la creixent desafecció de la majoria de la població cap a les elits polítiques, que es manifesta en moltes conteses electorals; b) l´impacte desvertebrador de les desigualtats i els greuges creixents entre classes socials i entre territoris a cada país (Irlanda del Nord i Escòcia han votat a favor de la permanència; Anglaterra i Gal·les en contra); i c) la generacional que separa la gent de menys de 40 anys dels segments de població més grans [€]. Aquestes tres fractures seguiran tenint un fort impacte els pròxims anys i poden accelerar el procés de desintegració europeu. De fet, els imperis comencen a desintegrar-se pel centre i no per la perifèria; la sortida del Regne Unit afecta al centre del procés europeu".

Ni els discursos retòrics de "més Europa" (falsos des de fa més d´una década) ni culpar a Cameron o anatematitzar els referèndums perquè "els temes complicats cal deixar-los en mans dels polítics", com han dit alguns dirigents de l´estat espanyol per a negar la probable consulta a Catalunya, són cap solució; al contrari, "és una solució que acceleraria la desintegració, [apunta Grasa]. Cal acceptar que les fractures esmentades i la deriva tecnocràtica i mercantilista de la UE són part del problema de desafecció de la població europea, i l´exemple del Brexit reforçarà la seua presència a l´agènda política". Ara el Regne Unit, ha de triar com vol relacionar-se amb la UE, si tria el model d´eixida total i una relació des de l´Organització Mundial del Comerç, o un model de relació més inclusiu com el de Noruega amb l´Espai Econòmic Europeu o el de Suïssa, que impliquen participació parcial en el mercat únic, aportació als pressupostos i acceptació del trànsit i drets per als ciutadans europeus. I, després d´assenyalar que les negociacions seran difícils i complexes perquè no hi ha un full de ruta per a l´eixida, finalment Grasa recordava que el Manifest de Ventotene, 75 anys després ens dóna pistes: [Els enemics d´Europa] són les forces reaccionàries que malden per preservar els privilegis dels estats sobirans, els egoismes corporatius de la riquesa parasitària, és a dir, el militarisme imperialista, el desordre econòmic i l´explotació dels febles".

És una reflexió encertada per a saber per on anar i no aprofundir més en les errades del present és també la que va fer Iannis Varufakis, exministre de finances de Grècia a l´endemà en un diari de Barcelona, a un article titulat "L´esquerra bona per a Europa", per a no afavorir la desintegració que empitjoraria la situació i afavoriria les polítiques d´extrema dreta dels estats, assenyala "sobre si té sentit que la gent d´esquerra propugni la sortida, depèn de si un estat nació alliberat de les institucions de la UE ofereix un terreny més fèrtil per a un programa progressista de redistribució, drets laborals i antiracisme. I també del probable impacte que tindria una campanya a favor de la sortida en la solidaritat transnacional, tot i que quan viatjo per Europa noto un gran creixement de l´internacionalisme". Explica Varufakis que ha rebut crítiques de l´esquerra favorable a eixir de la UE perquè ha fet campanya a Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia contra el Brexit. No obstant això, ell considera que cal estar contra les polítiques d´austeritat i que les polítiques d´esquerres només tindran opcions si van contra les polítiques actuals de les institucions de la UE, però dins de la UE. Hi va haver un moment que la gent d´esquerres va entendre que la bona societat s´aconseguirà entrant en les institucions dominants per destruir-ne la funció reaccionària. El nostre lema era "Dins i en contra". L´hauríem de recuperar". Entre altres coses per a no ser còmplices de les les forces reaccionàries i de les polítiques d´extrema dreta tan de les que hi ha a dins com a fora de la UE, que pretenen augmentar els poders dels estats contra la ciutadania de les nacions sense estat, la desregulació en matèria ecològica, social i laboral, en insolidaritat i racisme, etc. No podem deixar que la UE es construesca per més temps en funció del gust de l´establisment ni que l´arrogància dels líders actuals de la UE i les seues polítiques insolidàries, mercantilistes i autericides, propicien l´ensorrament i la desintegració de la UE.

Al remat, del seu article en defensa d´una altra UE amb valors d´esquerres, Varoufakis esmenta el filòsof Slavoj Zizek, signant del radical Moviment Democràcia a Europa (DiEM25), "va tenir l´ocurrència de dir que el nacionalisme socialista no és una bona defensa contra el nacionalsocialisme postmodern que comportaria la desintegració de la UE. I té raó. Ara més que mai, la millor aposta per a l´esquerra és un moviment humanista paneuropeu per democratitzar la UE". No oblidem que Escòcia i Irlanda del Nord es preparen per a exigir romandre a la UE des del respecte al dret a decidir de la ciutadania de les seues pròpies nacions, a quedar-se a la UE i a exercir el seu dret a construir el seu estat propi independent de la Gran Bretanya.

Al meu parer, cal mirar a Escòcia i Irlanda del Nord, no a Anglaterra i Gal·les amb tendències xenòfobes, egoistes i racistes en la línea del Front National i altres partits semblants; seria una greu errada que des del País Valencià o els Països Catalans, l´esquerra s´orientara cap a l´eixida de la UE, quan el que ens convé és que des de dins ajudem a canviar, democràticament, les dinàmiques de la construcció de l´Europa del capital que hi ha a les polítiques actuals de la UE, des d´altres paradigmes més justos, ecològicament sostenibles i equitatius. Davant dels Estats Units, la Xina i Rússia, la UE no hauria de desintegrar-se sinò construir una UE on la dignitat, el compliment dels drets humans per a tothom, de la justícia social i ecològica i la decència no siguen mots buits i no ens avergonyim de les polítiques especulatives, mercantilistes, classistes i d´insolidaritat amb els immigrants, que s´han fet a l´actual UEm tret d´escasses excepcions, com ha passat als darrers anys i faran també, més encara, els qui se´ns vagen de la UE com ara Anglaterra amb "ínfules" imperials i autàrquiques. Un altra UE, més democràtica, equilibrada, justa i solidària, hauria de ser possible.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine