29 de junio de 2016
29.06.2016

Conflictes d'interessos

29.06.2016 | 04:15
Conflictes d'interessos

Ha aparegut en els anomenats papers de Panamà com a propietària d´una societat offshore Micaela Domecq „casada amb el comissari europeu d´Energia, Miguel Arias Cañete. Es desvetlla així algú més d´aquesta elit dels ben rics per als qui pagar impostos no va amb ells. Però l´assumpte d´interés és que el seu home va ser ministre d´Agricultura, cosa que manifesta un clar cas de conflicte d´interessos. Perquè aquesta dona es va acollir a la llei d´amnistia fiscal de l´any 2012, i el seu marit es trobava present al consell ministerial on s´aprova aquesta llei, destinada a regularitzar el diner negre (ací amagat o a l´estranger). Efectivament, la llei diu que els ministres i els alts càrrecs s´han d´abstenir en les decisions relacionades amb assumptes en què conflueixen alhora interessos del seu càrrec públic i interessos privats propis, de familiars directes, o interessos compartits amb terceres persones.

Existeix conflicte quan un càrrec públic o un funcionari públic tenen interessos privats que poden influir „o semblar influir„ indegudament en l´exercici de les seves funcions oficials. El cas anterior és un exponent que els conflictes d´interessos a Espanya han estat mal regulats i pitjor aplicats. Arreu del món, la història de conflictes d´interessos és llarga i de conseqüències devastadores en termes de decisions polítiques i econòmiques errades. Molts Estats n´han prés nota regulant per a evitar-los.

En la intensitat de la crisi econòmica a Espanya els conflictes d´interessos han contribuït significativament. Així, la llei de les caixes creava les bases d´un permanent conflicte d´interessos, ja que permet que els governs autonòmics tinguen un control de la gestió. Tampoc no oblidem que l´anomenada porta giratòria és conseqüència també de la deficient regulació d´aquests conflictes.

La realitat és que les empreses privades en Espanya depenen molt del sector públic. Açò és un terreny abonat perquè el conflicte d´interessos s´aboque cap a l´interès particular. D´un altre costat, les empreses „societats anònimes, cooperatives€„ i fins i tot onegés experimenten conflictes d´interessos. Usualment, té lloc quan un directiu o membre del consell d´administració accepten una operació d´una altra organització que els beneficia i perjudica l´empresa de la qual són responsables.

Un instrument habitual és l´acceptació de regals per part de directius, funcionaris i polítics. Esclar que la dimensió del regal està en consonància amb el benefici privat. La contractació d´un cònjuge, parent, amic... pot donar lloc a un possible conflicte d´interessos. En l´àmbit públic la regulació funciona, però els organismes autònoms, amb poca transparència, són un espai d´interessos privats en l´àrea de contractació de personal i de proveïdors.

Concloent, la deficient regulació és una falla més del sistema polític espanyol. És necessaria la prevenció i el camí passa per adoptar les regulacions d´aquells Estats que determinen de forma més àmplia i efectiva les activitats i les posicions en el sector privat que són incompatibles amb les funcions públiques.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine