29 de junio de 2016
29.06.2016
CARA A CARA | Debate sobre la gestión forestal

Una gestió sostenible per al segle XXI

29.06.2016 | 03:49
Una gestió sostenible per al segle XXI

Cal una gestió forestal més eficaç i sostenible que la desenvolupada a les darreres dècades. L´objectiu prioritari ha de ser preservar les funcions ecològiques del bosc. Açò pot ser compatible amb obtindre beneficis per diferents activitats (no únicament d´aprofitament de fusta). La gestió variarà segons circumstàncies i llocs. En àrees protegides i ecosistemes valuosos la gestió ha de ser especialment respectuosa, amb zones de mínima intervenció. En finques privades amb prioritat productiva, pot ser més intensiva. En qualsevol cas s´ha de garantir la sostenibilitat i, molt especialment, evitar desprotegir i danyar el sòl fèrtil. La pèrdua de sòl, l´erosió, origina desertificació, un procés greu i irreversible. Sense sòl no podrem tindre bosc ni cap aprofitament humà del territori.

La lluita contra els incendis s´ha de centrar en la prevenció. El 80% dels incendis tenen causes humanes i la majoria són negligències; imprudències, que són estrictament evitables. Hem d´adoptar mesures per evitar la major part d´aquestes causes i fins ara açò no s´ha fet amb la intensitat necessària. Front un incendi declarat, cal actuar amb la màxima celeritat i coordinació de mitjans durant l´extinció. Hi ha intervencions que poden dificultar o retardar la propagació del foc com són les discontinuïtats basades en conreus. Aquestes intervencions no prevenen el foc (no eliminen les causes) tanmateix poden ajudar a combatre el foc si les condicions no són extremes. Però no serveixen de qualsevol manera; han d´estar ben dissenyades i ubicades; han d´efectuar-se de manera respectuosa i estudiada, buscant la màxima eficiència i la màxima protecció dels recursos naturals.

Per completar aquestes discontinuïtats, o en zones perifèriques de nuclis habitats, per protegir béns i vides humanes, caldrà eliminar part important de la vegetació. Aquesta eliminació ha de ser sempre localitzada i prudent. Hem de considerar que els arbusts són un component essencial del bosc mediterrani. Són tan importants o més que els arbres per aconseguir els beneficis ambientals del bosc: recàrrega d´aqüífers, formació i protecció del sòl, prevenció de crescudes de barrancs, manteniment dels equilibris atmosfèrics i climàtics, manteniment de la biodiversitat, etc. Eliminar de manera extensiva la coberta vegetal natural impedeix que els boscos acomplesquen aquestes funcions protectores gratuïtes, molt més valuoses que la suma de tots els aprofitaments humans.

La gestió forestal hauria d´ajudar a conformar ecosistemes més madurs, menys inflamables i més resistents als incendis, amb més capacitat de suportar el foc i recuperar-se després. Les espècies arbustives i arbòries rebrotadores tenen eixa gran capacitat de regeneració natural. Originàriament constituïen la major part dels ecosistemes forestals. Durant segles d´intervenció humana ha disminuït la seua extensió. Recuperar aquesta vegetació, almenys en bona part del territori forestal, resulta essencial.

La gestió sostenible ha de contribuir al desenvolupament rural, però amb criteris del segle XXI. No podem tornar a la situació econòmica, social i cultural del segle XIX. Dintre d´una estratègia realista i sostenible de desenvolupament de les comarques d´interior, s´ha de pensar en modalitats d´agricultura, ramaderia i aprofitaments diversificats del bosc (bolets, aromàtiques, mèl,...) que es basen més en la qualitat que en la quantitat i que oferisquen un valor afegit relacionat amb la producció ecològica, les denominacions d´origen i la vinculació a bones pràctiques i espais protegits. També un turisme rural ben regulat, que fonamente el seu atractiu en els valors naturals i culturals de les zones rurals. Les activitats de conservació, millora i restauració dels ecosistemes forestals poden canalitzar ajuts europeus i generar activitat econòmica i llocs de treball.
Finalment s´han d´explorar fórmules que ja s´apliquen en altres països com és el pagament per serveis ambientals. L´investigador Ricardo Almenar en el llibre El bosc protector fa una proposta perfectament viable, d´una taxa que gravaria (amb un percentatge molt baix) el consum de combustibles fòssils i d´aigua i que es destinaria, de manera finalista, a compensar als propietaris i municipis forestals pel manteniment dels ecosistemes en bon estat. Una idea que mereix estudiar-se a fons.

En tot cas, la gestió forestal ha d´escoltar a tota la societat, a tots els sectors, ha de ser prudent i realista i s´ha de basar en els coneixements científics. Sobre eixa base es podrà aconseguir un consens que ajude a protegir el nostre valuós patrimoni natural.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine