Hui dia 5 de juliol celebrem la festa de Sant Miquel dels Sants, que va nàixer a Vic el 29 de setembre de 1601. Miquel Argemir i Mitjà va ser el setè fill dels huit que van tindre el matrimoni format per Enric Argemir i Montserrat Mitjà, uns esposos que amb els fills resaven cada dia el rosari i llegien els Evangelis, i cada dissabte anaven junts a la catedral de Vic a resar Vespres. El xiquet que era pietós, un dia va fugir de casa i se n´anà al Montseny per fer-se ermità.
Amb només 11 anys quedà orfe de pare i de mare i va ser acollit per uns familiars que es dedicaven al comerç. Però el menut Miquel no posava massa interès en aquest treball. Als 12 anys era escolà dels Trinitaris Calçats de Barcelona, on va destacar pel seu fervor i devoció a la Sagrada Eucaristia.
El febrer de 1606, amb només 15 anys, Miquel va ingressar al convent trinitari de Sant Lambert Extramurs de Saragossa on va començar el noviciat i on va fer la professió el 30 de setembre de l´any següent, per començar els estudis superiors en aquesta mateixa ciutat. El seu mestre de novicis va declarar en el procés de canonització de Miquel, que el jove era molt humil i amb diligència feia els treballs més modestos i senzills. L´any que va fer la professió, va passar per Saragossa un trinitari descalç, Fra Manuel de la Cruz, que va deixar entusiasmat el jove Miquel, degut al testimoni de santedat i d´austeritat d´aquest frare. És per això que el 28de gener de 1608, Miquel va rebre l´hàbit dels trinitaris descalços a Oteiza, a prop de Pamplona i començà el noviciat a Madrid. Un any més tard, el 30 de gener de 1607, Miquel, que afegí al seu nom el, "dels Sants", va fer la professió com a trinitari descalç. Va ser en aquest any de noviciat quan Miquel conegué el reformador de l´Orde dels Trinitaris, Sant Joan Baptista de la Concepció, que en aquell temps era Ministre Provincial de la Província Trinitària Descalça de l´Esperit Sant.
Miquel va ser enviat al convent trinitari de La Solana i després al de Sevilla. Va estudiar Filosofia a Baeza des d´octubre de 1611 a mitjans del 1614, any que va ser enviat a Salamanca per estudiar la Teologia.
A finals de 1616 o principis de 1617, Miquel va tornar a Baeza, on fou confessor, predicador i vicari conventual. La seua fama de santedat es va escampar per tot Espanya, gràcies a les conversions que Miquel aconseguia. Preparava a consciència els sermons que predicava, i sovint s´extasiava celebrant l´Eucaristia o predicant, quedant alçat de terra i amb els braços en creu. És per això que l´anomenaven l´Extàtic. Va plasmar les seues experiències místiques en el llibre anomenat "La tranquil·litat de l´ànima". Va ser com a conseqüència d´unes febres de tifus, que Miquel va morir al convent trinitari de Valladolid el 10 d´abril de 1625. Va ser beatificat pel papa Pius VI el 24 de maig de 1779 i canonitzat pel papa Pius IX el 8 de juny de 1862.
