11 de julio de 2016
11.07.2016

L'anacronisme de L'exempció del valencià

11.07.2016 | 03:03
L'anacronisme de L'exempció del valencià

En més d´una ocasió m´he referit a l´exempció de l´àrea o assignatura de Valencià: llengua i literatura com una aberració eductiva, sociolingüística i normativa: la no-normalitat perpètua.

Quan el 1983 el conseller d´Educació Ciprià Císcar (PSPV-PSOE), de la Generalitat, va presentar la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) o Llei d´Alacant, un argument que li va permetre aconseguir que fóra aprovada sense cap vot en contra va ser la territorialització lingüística i l´acceptació que als municipis històricament no-valencianoparlants l´estudi fóra voluntari. Tot açò es concretà als articles 18, 24, 35 i 36 de la LUEV.

La primera expressió legal que crida l´atenció és allò de «municipis de predomini lingüístic valencià» i «municipis de predomini lingüístic castellà» (mplC). ¿Per què es van usar aquests termes i no els d´«històricament valencianoparlants» i «històricament castellanoparlants»? Una ambigüitat calculada i sociolingüísticament equivoca.

Pitjor ha estat el reconeixement de l´exempció en l´ensenyament. Si en l´article 18 parla de la incorporació progressiva dels mplC a l´ensenyament de l´idioma, al 24, en canvi, tanca tota possibilitat d´èxit d´aquesta operació quan deixa en les mans dels pares (mares) o tutors/es la decisió última per sempre més. I ací estem. El problema s´ha enquistat i s´ha plenat d´estranyes ramificacions ben problemàtiques.
L´exempció és un poderós instrument de descohesió social, cultural, territorial i idiomàtica. Perquè ¿com s´entén que les persones que vivim en un territori que aspira a una situació idealitzada i desitjada d´igualtat idiomàtica „entre el valencià i el castellà„ tinga reconegut el dret a la ignorància d´un dels dos idiomes per a un 30 % de la població? Si totes i tots els ciutadans valencians no aprenem els dos difícilment podem garantir la convivència idiomàtica en termes formals, actitudinals i emotius.

A esta valoració global, caldria afegir-ne d´altres més concretes que se situen dins dels sistema educatiu obligatori, però que se´n projecten més allà. Per exemple: les escoles i instituts dels mplC tots els anys han de passar per l´organització improvisada dels grups i aules amb exempció i sense; el professorat d´aquests centres imparteixen les seues classes de valencià en unes condicions lamentables; l´alumnat de secundària viu molt negativament i desmotivadorament com un sí tenen valencià i els altres no; molts alumnes dels mplC, quan arriben a les universitat, es troben amb assignatures o carreres (p. ex. els graus de mestre) on el valencià és imprescindible i patixen problemes d´adapatació curricular; acabats els estudis molts estudiants es troben amb la necessitat de superar proves de valencià o d´un nivell competencial insalvable per no haver-lo estudiat abans...

Comptat i debatut, l´exempció a l´estudi del valencià en qualsevol centre és una fals dret anacrònic i ple de contraindicacions que només servix per a descohesionar-nos socialment i problematitzar la vida acadèmica i professional. Les mesures per fer-la desaparéixer fa trenta anys que haurien d´haver arribat. La normalitat convivencial dels parlants i usuaris del nostres dos idiomes no s´ho mereix. Ho dic sincerament.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine