16 de julio de 2016
16.07.2016

Educació i resultats electorals

16.07.2016 | 04:15

Milions de persones es troben consternades i descol·locades pels resultats del 26J i molta gent tracta d´esbrinar què és el que ha passat i hom pretén explicar uns resultats que ningú s´esperava. Com ja sabem les causes són múltiples, el missatge de la por ha calat i molta gent humil, gent obrera i pensionistes han votat al PP per a no perdre el privilegi de poder optar a uns contractes temporals, a temps parcial i absolutament en precari... treballant més hores de les que es contracten i es paguen (un fet incontestable si tenim en compte que treballant més gent es recapta menys per cotitzacions a la Seguretat Social). Per altra banda, aquest missatge de la por s´ha completat amb la creença (molt ben treballat en la campanya pel PP i Ciutadans) de que si no guanyava el PP, Espanya esdevindria una mena de Grècia o Veneçuela, posant en perill la unitat d´Espanya, la societat del benestar, la creació d´ocupació i les pensions. I tot açò adobat amb el brexit i el divendres negre de les borses a escala mundial. A més caldria recórrer una vegada més a la tradicional militància del vot conservador, que sempre es mobilitza i va a votar, i més encara quan els valors patriòtics i tradicionals es perceben com amenaçats o en perill, en contrast amb el vot progressista, més crític i més desafectat davant les possibles errades o decepcions amb els seus líders o partits de referència.

Però hi ha un element subjacent que mai es té en compte a l´hora de fer les valoracions i que des del nostre punt de vista és summament important i passa desapercebut: l´educació. El nostre model educatiu, amb una fortíssima presència d´ensenyament concertat o privat, està suposant un formació ideològica i en valors que reprodueix una ciutadania de tall conservador, poc crítica i poc reivindicativa, poc exigent davant els seus governants, més be educada per obeir que no per a qüestionar. A l´escola pública l´alumnat troba un reflexe prou fidel de la societat en la que vivim, amb elements més conservadors i més progressistes, amb persones creients i no creients, amb unes creences o altres, el que li permet formar-se la seva pròpia cosmovisió per contrast i interacció, però a l´escola privada i provada concertada, exceptuant honroses excepcions, l´alumnat es forma i creix amb una escala de valors i creences de perfil conservador i en alguns casos fins i tot excloents. Així doncs caldrà anar acceptant els fets, el model educatiu de triple xarxa que consagrà la transició ens porta a una societat cada vegada més polaritzada, menys inclusiva, on cada vegada ens apropem més al model anglosaxó de guanyadors i perdedors, i on es desenvolupen models excloents que porten als guetos, a la intolerància i la xenofòbia social i cultural.

I per suposat, a una societat cada vegada més conservadora on prima el jo i els meus per damunt dels altres més necessitats, als qui es criminalitza i se´ls considera responsable de la seva pròpia situació per falta d´esforç, sacrifici i treball. Sols hi ha que veure que republicans i demòcrates, o laboristes i conservadors, són partits de centre o de dreta, però l´existència de partits d´esquerra no arriba a ser ni testimonial en aquests països. Cal felicitar doncs als partits conservadors no sols per la seva victòria, sinó perquè han estat capaços de dissenyar i imposar un model educatiu que ens va dur irremissiblement a la reducció de l´esquerra a un paper testimonial i a l´abandó de la gent més desafavorida a la seva sort. Com diuen els castellans, «que cada palo aguante su vela».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine