18 de julio de 2016
18.07.2016

La petició de perdó de la Generalitat a les víctimes del metro

18.07.2016 | 04:15
La petició de perdó de la Generalitat a les víctimes del metro

El dia 13 d´aquets mes, les Corts valencianes van aprovar per 64 vots a favor i 28 (del PP) en contra, el dictamen que ha elaborat la comissió encarregada d´aclarir l´accident del metro del 3 de juliol de 2006, on van morir 43 persones i en van quedar ferides 47. Va ser la presidenta d´aquesta comissió, la diputada Sandra Martín, qui va llegir les conclusions del document elaborat per la comissió, afirmant que aquell sinistre era "previsible i evitable". D´aquesta manera les Corts Valencianes declaraven que el qui va ser President de la Generalitat, Francisco Camps, va mentir, i que el PP va amagar la veritat sobre els fets de l´accident del metro.

Després de l´acte, s´entregà als familiars de les víctimes del metro les conclusions, i el Molt Honorable President de la Generalitat, Ximo Puig, així com la Vicepresidenta, Mónica Oltra, van demanar perdó "pel que va fer la Generalitat" amb l´accident del metro, ja que les víctimes que moriren van confiar en un servei públic i no pogueren arribar a casa.

Demanar perdó és, desgraciadament, un fet no massa habitual. I encara és menys habitual en la classe política. I amb tot, el perdó, lluny de rebaixar o de disminuir les persones, les fa més dignes. I és que perdonar no és una debilitat sinó una grandesa. Per això cal ser molt valent per saber perdonar. I també cal molta gosadia per perdonar.

Un gest de perdó exemplar, que va ser conegut l´any passat (El País 28 de juny de 2015), va ser el del jove gallec Daniel Fernández, que el 2005, quan anava en moto, un conductor borratxo se li va tirar al damunt. D´aquell accident, Daniel Fernández va perdre una cama i li van haver de fer una colostomia. Aquest jove va voler conèixer l´home que li va provocar l´accident, per perdonar-lo. Deia, amb una fortalesa i amb una generositat admirables: "No sóc capaç de guardar rancor. No ho vull fer". Per això l´any passat es va estrenar el documental, "Mil sorrisos e un perdón", que recull el moment on Daniel es reuní amb el conductor que l´atropellà.

Demanar perdó, com ha fet el Molt Honorable President de la Generalitat i la Vicepresidenta Oltra, (també ho va fer l´exconseller Juan Cotino a la comissió) no canvia el passat de les víctimes del metro, però sí el futur d´aquestes persones, que, finalment, s´han vist escoltades i acollides amb afecte per la Generalitat. De fet, les víctimes del metro no demanaven res de l´altre món. Només volien això: ser tractades amb dignitat i saber la veritat sobre l´accident, cosa que ha impedit, durant anys, el PP.

Pel contrari, l´actitud prepotent i arrogant del Sr. Camps (i del Sr. Aznar, per la guerra d´Iraq), en no demanar perdó a les víctimes, ni en rebre-les en cap moment, ja serà jutjada per la història.

El psicòleg i investigador del perdó, Everett Worthington (La Vanguàrdia 14 d´octubre de 2015) ha desenrotllat un procés per assolir el perdó, que ell ha sintetitzat en la paraula REACH, i que ell tracta en conflictes de parella.

R: recordar el mal que t´han causat d´una manera generosa.

E: empatia per intentar per què la teua parella ha fet el que ha fet.

A: altruisme, és a dir: regalar el perdó de manera desinteressada.

C: comprometre´s amb el perdó.

H: de l´anglès hold, aferrar-s´hi de manera que aquestes emocions negatives no es renoven.

Si aconseguim perdonar, això canvia la nostra emoció i tenim menys amargor. No és tracta d´entendre-ho, segons Worthington, sinó de substituir l´emoció negativa per emocions més constructives. Cal recordar que les emocions negatives tenen greus repercussions en la salut, ja que eleven el risc d´infart i debiliten el sistema immunitari. De fet, no perdonar, és tindre més risc de contraure qualsevol malaltia. I és que la rancúnia eleva els nivells de cortisol, que provoca la reducció d´un 25% del gruix dels teixits neuronals.


Per això, el gest de la Generalitat en demanar perdó a les víctimes de l´accident del metro, obri una nova manera de fer política, allunyada de la insensibilitat de governs anteriors i pròxima als qui més pateixen. I és que perdonar sempre ens fa més humans.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine