La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) no és per a l´estiu. Almenys per a aquest estiu. La falta de consens entre les forces polítiques del parlament valencià aixì ho ha evidenciat. Una llàstima, sí. Però també és d´agrair evitar el show que anava a produir-se d´haver anat a tres sessions plenàries i que els nous mitjans públics valencians naisqueren orfes de pare o mare. És a dir, amb president del Consell Rector i sense Consell Rector o a l´inrevés, i tot el que un escenari o l´altre hagueren provocat.

La Unió de Periodistes Valencians, que va comparéixer en la comissió de la futura RTVV o CVMC (nova denominació), on s´ha treballat la nova llei de la tele, i de la ràdio també, va presentar i explicar als grups parlamentaris el document sobre el model del nou ens que proposàvem. Un model que prèviament va ser aprovat en assemblea extraordinària per un 93 % dels socis i sòcies de la nostra organització. Proposta, la de la Unió de Periodistes, que celebrem que s´haja vist reflectida en la nova llei aprovada amb un acord majoritari a les Corts.

Fins ací l´engranatge anava rodant, unes vegades més ràpid, d´altres amb més pausa, però rodant. I quan semblava que havia d´haver més consens, va i es trenca la corda. Mal comencem. O bé€ M´explique: és cert que la tria del Consell Rector i del seu president ha quedat ajornada al mes de setembre per acord de tots els partits. És això l´inici del consens, fins ara inexistent, per a tindre la ràdio i televisió públiques valencianes de tots i no de quatre? Si és així, endavant.

La Unió de Periodistes Valencians, associació professional majoritària al nostre territori que reunix vora 1.000 professionals del periodisme, adscrita a la Federació d´Associacions de Periodistes d´Espanya (FAPE) i a la Federació Internacional de Periodistes (FIP), i juntament amb els companys i companyes de l´Associació de la Premsa d´Alacant, no ho pot dir més clar: volem, demanem i exigim sentit comú als partits polítics, que demostren que saben arribar a consensos.

Elles i ells, els que es dediquen a això de la res publica, que es guanyen el sou. Amb el càrrec va la càrrega, que deia aquell. Que no facen d´un servei públic el seu corral, que ja està bé la cosa. Que estan treballant per tindre uns mitjans públics, de qualitat, sostenibles i en valencià€ Paraules que, com no canvie el panorama, van camí de viciar-se i convertir-se en un mantra que els polítics repetixen cada vegada que se´ls pregunta per la futura RTVV, ara CMVC.

Volem mitjans públics, però no a qualsevol preu. Han de ser la ràdio i la televisió de cinc milions de persones. La ràdio i la televisió del consens. I sembla que sí, que pot ser possible. Setembre és la segona oportunitat. La definitiva. Els grups parlamentaris han de decidir si volen que la ciutadania, on també estem els periodistes i els polítics, estimem els nostres mitjans públics perquè són de tots i totes.