01 de agosto de 2016
01.08.2016

De trens, presidentes i finançament

01.08.2016 | 04:15

Fa uns dies llegia en un periòdic provincial l'article d'un polític popular castellonenc que instava els lectors a criticar a tots aquells catalans que es manifestaven per reclamar un millor finançament de Catalunya. Aquest polític al·legava que Catalunya estava molt millor finançada que el País Valencià ("Comunidad Valenciana" per a ell) i és per això que no tenien cap sentit les protestes dels catalans. Això és l'únic que ha fet el Partit Popular tots aquests anys, dur el problema als veïns del nord, així com més dividits estiguem els valencians, millors resultats electorals aconsegueixen, i quan ens ha visitat algun membre del govern, dos palmadetes a l'esquena acompanyat d'un somriure d'orella a orella.

El que va passar fa uns mesos amb l'empresariat valencià ens va sorprendre a tots, ja que després d'anys i anys de silenci, per fi van gosar obrir la boca, això sí, molt poquet, per criticar la mancança d'inversions del govern de Mariano Rajoy al País Valencià. De vegades als gossos, els seus amos, els van tirant una llonganisseta de tant en tant per tal de tenir-los calladets, malgrat ser del tot insuficient per a ells, els pobres animals es conformen. Però quan arriba el dia que ja no els donen la llonganisseta, els pobres no paren de mormolar de fam. Una cosa pareguda ha passat amb els empresaris valencians, però aquests quan van tindre l'amo (Montoro) a casa, malauradament es van mostrar més submisos que mai. Van tindre l'oportunitat de cantar-li les quaranta igual com fa pocs dies el Consell valencià amb la visita d'Ana Pastor, ministra d'Obres Públiques en funcions i no ho van fer.

L'actitud de l'aleshores ministra d'obres públiques va ser del tot decebedora, es va passejar pel nostre territori com un rei que torna de guanyar la guerra i espera les aclamacions dels seus súbdits. Ens va dir mentida rere mentida, ens va dir que les obres del corredor mediterrani estaven en marxa i fins i tot es va atrevir a dir que les obres del tercer fil anaven segons allò esperat i que tindríem l'AVE en la data marcada. És possible que aquesta senyora no recorde que la data marcada en primer lloc va ser el darrer 2015? I després de tot açò, què? Què els passa als polítics que incompleixen amb la ciutadania? A aquesta senyora, donar-li un premi i nomenar-la, ni més ni menys que presidenta del la cambra baixa amb l'ajut de Ciudadanos, el partit que venia a fer política i no a parlar de sillons. Des de València, el partit d'Albert Rivera es frega les mans ja que no tindrem el corredor mediterrani però tindran 2 sillons a la mesa dels Congrés, després d'haver aconseguit uns resultats molt roïns en comparació als del 20D.

"Política es política" pensarà (si alguna vegada ho ha fet) Toni Cantó, el benestar i prioritats dels ciutadans i les ciutadanes valencianes és del tot secundari.
 
Aleshores i després de tot açò, tornant al tema del finançament, un servidor es pregunta: què hem de fer nosaltres els valencians amb l'infrafinançament i l'espoli fiscal per part de l'estat? Segons aquest polític, dir als catalans que no es queixen perquè reben més diners que nosaltres.

I és que jo crec que els catalans fan molt bé en reclamar un millor finançament, ja que igual que nosaltres, aporten més a l'estat espanyol del que els retorna a les seues butxaques i que nosaltres el que hauríem de fer no és criticar els catalans, sinó exigir a l'estat espanyol un millor finançament per als valencians i les valencianes, ja que per un costat i per l'altre ens deixen d'arribar cada any sis mil milions d'euros. Alcem-nos i lluitem, diguem prou, ja que asseguts al sofà de casa no es solucionaran els problemes econòmics.

Perquè nosaltres hauríem de tindre el Dret a Decidir sobre el nostre finançament.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine