Turistes i visitants no podem deixar de veure als carrers de Dublín, i també d´altres ciutats, eixes dades en grans pancartes i murals, i és que el poble irlandès celebra els cent anys de l´alçament del dilluns de Pasqua de 1916 i la proclamació unilateral d´independència. Recordem sucintament els fets: el dilluns de Pasqua de 1916, nacionalistes i sindicalistes van llegir una proclamació d´independència apoderant-se´n per les armes de diversos punts importants. La resposta britànica fou contundent, l´alçament fou reprimit i vençut en una setmana, llavors setge dels principals dirigents van ser afusellats, també va haver-hi morts, ferits, empresonats i exiliats. A partir de la repressió va créixer la resistència passiva, en la qual destacaren moltes dones, i al 1918 el Sinn Féin guanyà les eleccions. El britànics es van a seure a negociar signant un acord al 1921 que comportava que sis comtats del nord, la zona més industrialitzada i rica, continuarien al Regne Unit. L´acord, però, provocà una cruenta guerra civil que va acabar amb una nova negociació entre les dos faccions.
La República d´Irlanda nasqué així després de segles de ser una província britànica. Aquells inexperts revolucionaris son ara considerats com els fundadors d´un nou país i les relacions econòmiques, polítiques i culturals entre Irlanda i el Regne Unit des de 1916 fins hui han continuat existint en termes de normalitat: no oblidem que es condueix per la esquerra, que el te es la beguda habitual, que l´anglés es l´idioma que parla la gran majoria de la gent, que els autobusos son de dos pisos i moltes coses més. Curiosament, Irlanda es molt pro europea: des de la seua integració a l´Unió s´han instal·lat moltes empreses multinacionals amb un sistema fiscal favorable als negocis.
No podem doncs deixar de pensar en el cas irlandès, una lluita per l´independència a Europa en el segle XX, que uní a sindicalistes, intel·lectuals i militants radicals, a la qual es sumà la població especialment quan la reprensió es manifestà de forma més dura. És ben cert que el tema del Ulster encara està en peu: ha hagut negociació i es manté un estatus provisional. Els visitants del sud del Pirineus poden reflexionar sobre un problema que a casa nostra existeix i que alguns pretenen ignorar. L´història está present.
