05 de agosto de 2016
05.08.2016

El bisbe Martí Pérez d'Ayala

05.08.2016 | 00:19
El bisbe Martí Pérez d'Ayala

Hui 5 d´agost s´acompleixen 450 anys de la mort de l´arquebisbe de València, Martí Pérez d´Ayala, una de les figures que més va destacar en el Concili de Trento i que més relleu va tindre en aquesta assemblea conciliar.

Nascut a Segura de la Sierra l´11 de novembre de 1504, Martí era de família distingida, ja que son pare provenia d´una il·lustre casa de la vall d´Ayala. El xiquet tenia talent i aptituds per a l´estudi, per això ja als cinc anys va començar a estudiar llatí. Als 11, Martí hagué de fer front a una adversa situació econòmica deguda a la precarietat de la família, en morir son pare en la guerra contra els turcs. El xiquet, amb dificultats de subsistència, es va traslladar a Yeste, a casa del seu iaio. Però quan Martí tenia 14 anys, el iaio també va morir i per això hagué d´abandonar aquesta vila.

Malgrat la seua extrema pobresa, Martí va ser deixeble de Francisco de Vitoria en Salamanca i del Dr. Medina en Alcalà, on el jove va obtindre la llicenciatura i el doctorat en Arts. Gràcies a les seues aptituds intel·lectuals, entrà al monestir d´Uclés el 16 de juliol de 1525, on vestí l´hàbit de Sant Jaume. Va ser catedràtic de la Universitat de Granada (1532-1540), on es va doctorar en Teologia.

Martí va ser confessor del bisbe de Jaén, Francisco de Mendoza, que se l´emportà al Concili de Trento, on va sobreeixir per la seua eloqüència entre els bisbes presents en aquesta assemblea conciliar, malgrat la seua humilitat i modèstia. També va ser conseller de l´emperador Carles V, i del seu fill Felip II. Va ser l´emperador Carles qui s´emportà Martí a la Dieta de Worms (1545) i a la de Ratisbona (1546).

El 1548 el papa Pau III va nomenar Martí bisbe de Guadix, i el 1560, el papa Pius IV el va nomenar bisbe de Segòvia. Finalment el 6 de setembre de 1564, el mateix Pius IV, va preconitzar Martí com a nou arquebisbe de València, on va fer la seua entrada l´abril de 1´any següent.
Bon teòleg i escriptor fecund, filòsof i humanista, gramàtic i expert en grec i en hebreu, Martí va estudiar l´Antic Testament en la llengua original hebrea i a més, va escriure nombroses obres en llatí i en castellà. Entre les seues obres més conegudes trobem el Compendio para examinar la conciencia, el Breve tratado para bien confesar, el Comentaria in Universalia Porphirii, El catecismo o Cristiano instruido o la Doctrina cristiana en lengua Aràbiga y Castellana para instrucción de los nuevos convertidos del Reyno de Valencia. Aquest últim text de Martí podria animar els bisbes del País Valencià a fer com ell, ja que si aquell arquebisbe va escriure una Doctrina cristiana en lengua Aràbiga y Castellana, ¿per què els bisbes valencians continuen menyspreant el valencià?

Però l´obra principal de Martí Pérez d´Ayala va ser el tractat, De divinis apostolicis atque ecclesiacticis traditionibus, que segons Marcial Solana, és "el libro más clásico e importante que la ciencia teológica ha dedicado a estudiar la tradición", una obra qualificada com a "egregia que, con claridad, buen orden, erudición y solidez de doctrina, es verdadero depósito de la revelación y que por esto tiene fuerza y valor indiscutible en la Iglesia de Dios". Per això aquesta obra de Martí Pérez d´Ayala, segons Marcial Solana, "ejerció un influjo grandísimo en los teólogos que estudiaron esta materia, pudiéndose afirmar que, directa o indirectamente y en mayor o menor grado, esta influencia llega a cuantos después del año 1549 han estudiado el valor teológico de la tradición". Encara més: segon Solana, per tal de conèixer "adecuadamente y con perfección el fundamento teológico de la doctrina definida en la sesión 4ª del Concilio de Trento sobre la tradición, por fuerza tiene que acudir a la obra del preclaro hijo de Segura de la Sierra", ja que aquesta obra era considerada "una de las más excelsas de la Teologia de estos últimos años".
L´arquebisbe Martí Pérez d´Ayala va convocar a València un Concili Provincial, que se celebrà des del 7 d´octubre de 1565 al 24 de febrer de l´any següent. Ja malalt, visità el seu poble natal i morí a València el 5 d´agost de 1566, hui fa 450 anys.
Per la seua erudició, aquest arquebisbe de València va ser qualificat pel professor Menéndez y Pelayo com "el maravilloso teólogo".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine