La remodelació del Consell s´ha quedat en reforma d´estiu. Un arranjament sense demolicions per rehabilitar certs departaments i dotar-los de millor funcionalitat. De moment, els retocs congelen les aspiracions de Podem a formar part de l´Executiu. He dit congelen? Rectifique: són els de Podem els que, imitant els teòlegs bizantins, subordinen l´ingrés a «un debat més profund». Tu trobes? Els otomans de Brussel·les assetjant els drets de les persones i ells discutint sobre el sexe dels àngels.
Tant costa d´entendre que el millor candidat i la millor campanya és una bona gestió? Els valencians que votaren Podem a les autonòmiques ho feren per les promeses de gestió futura, però quan hi haja de nou eleccions votaran la gestió realitzada. I Podem està en el llimbs. No se li valorarà l´acció de govern perquè no governa, ni el treball opositor perquè tampoc és oposició. Estar amb el Consell sense estar-hi és un oxímoron que uns tracten d´alimentar i altres d´aprofitar.
Podem està en punt mort; i encara que aprete l´accelerador sobre l´acord del Botànic, seguirà sense arrancar perquè és una peça important que no funciona coordinadament amb els seus dos socis; puix a banda la dificultat de fer surf sobre les ones i no mullar-se, cal ser un surfista molt hàbil per mantindre l´equilibri cooperant amb l´Executiu sense coartar-lo i evitar que una onada s´ho emporte tot per davant. La fallida reobertura de Canal 9 n´és l´exemple.
No pretenc impartir lliçons, cosa per a la qual no em sent autoritzat, però Podem està com la Porta d´Alcalà: veient passar el temps. I el temps „tic, tac, tic, tac, tic, tac (se´n recorden?)„ és un recurs no renovable que comença a afectar Podem, tal com ho fa amb els rotllets d´aiguardent: restant-li qualitats. Així comença a percebre´s, amb l´ajuda còmplice de molts mitjans que van desbocats com els cavalls de l´Apocalipsi. I és que en política, la realitat no és la que és, sinó la que es percep, ja que vivim en un món de percepcions i no de realitats.
