11 de agosto de 2016
11.08.2016

El convent de les Caputxines d'Alacant

11.08.2016 | 00:56
El convent de les Caputxines d'Alacant

Hui 11 d´agost l´Església celebra la festa de Santa Clara d´Assís, mare espiritual de les monges clarisses i de les caputxines, presents aquestes últimes a Alacant des del segle XVII.

Va ser precisament sobre el convent de les caputxines d´Alacant, que el passat 17 de juny, Maica Cortés Sempere, de Banyeres de Mariola, va defensar la seua tesi a la Facultat de Filosofia i Lletres d´Alacant, un treball que el tribunal qualificà d´excel·lent.
Com ens recorda Maica Cortés, va ser a Nàpols, a mitjans del segle XVI, quan Maria Lorenza Longo, vídua d´un alt funcionari dels reis catòlics, fundà les Caputxines, que arribaren a Espanya a finals d´aquell mateix segle, per tal de fundar els convents de Granada i de Barcelona, i que s´instal·laren a Múrcia el 1645.

Alacant, com diu Maica Cortés, "impregnat de la religiositat barroca de l´època, que acollia ja set convents masculins i dos femenins", va rebre aquelles sis monges caputxines que venien de Múrcia i que arribaren a Alacant el 27 de febrer de 1672.

En aquest nou convent a Alacant, va tindre un paper fonamental la Mare Úrsula Micaela Morata (1628-1703), una religiosa amb experiències sobrenaturals i que va ser "protagonista indiscutible" en aquesta nova fundació. La Mare Úrsula va ser una dona "d´una gran intel·ligència espiritual que es desplegava amb l´alegria, l´entusiasme, el coratge, la determinació i la capacitat de transcendir el dolor", actituds que la van ajudar a superar les dificultats que hagué d´afrontar al llarg de la seua vida. El convent va ser una realitat gràcies a una cèdula reial que atorgà la reina Mariana d´Hausburg. No cal dir que aquesta fundació va rebre també el suport econòmic i social de nombroses persones, començant pel terreny per a construir el convent, que va donar Fernando Martínez de Fresneda.

Maica Cortés ha estudiat la correspondència de la Mare Úrsula, i gràcies a les 23 cartes conservades, podem saber que va ser "una persona afectiva, propera, pendent de les necessitats de l´impulsor de la nova fundació, el canonge de la catedral d´Oriola, José Sala".
En aquesta tesi sobre el convent de les caputxines d´Alacant, Maica Cortés presenta la clausura de les monges com a "relativa", ja que "no suposà l´allunyament del món" d´aquestes dones. De fet, com afirma Maica Cortés, el convent "no estava aïllat ni desconnectat de la societat", sinó que estava "relacionat amb destacats membres de l´elit cultural i artístic de l´Alacant barroc". Per això "la clausura no va impedir que les monges tingueren connexió amb els esdeveniment polítics i els corrents espirituals de l´època" amb un equilibri "entre el recolliment místico-espiritual intern de la clausura, amb l´activitat de marcat signe públic extern".

L´estudi de Maica Cortés ha identificat la majoria de les caputxines, amb un "marcat caràcter multicultural, característic de les ciutats obertes al mar", com Alacant. Per això el convent acollí, a més de monges de la província d´Alacant, altres religioses provinents de "Saragossa, Cadis, Múrcia, Albacete, Girona, Navarra, València i fins i tot de Flandes".

El convent de les caputxines d´Alacant, com ens recorda la tesi de Maica Cortés, va patir les conseqüències de les guerres entre França i Espanya durant el segle XVII, i també les ocasionades per la guerra de Successió, el segle XVIII, on els anglesos van profanar el cos incorrupte de la Mare Morata. Cal recordar que el 24 de febrer de 2009 es va fer un estudi forense de les restes de la Mare Úrsula, amb unes conclusions recollides posteriorment en un llibre de Fernando Rodes que va publicar la Universitat d´Alacant.

Les dificultats per a les caputxines van continuar el segle XIX, quan es tiraren a terra les muralles i la vall on hi havia el convent, i es construí l´actual Rambla de Méndez Núñez. També el segle XX i degut a les reformes urbanes d´Alacant, el convent de les caputxines es va vore afectat, començant per les revoltes de 1931, quan va ser cremat, juntament amb altres 18 convents més de la ciutat. El consistori va expropiar el convent i finalment, el 9 de gener de 1934 l´edifici va ser enderrocat. Va ser després de la guerra civil quan les monges es van reunir en un pis del carrer Jorge Juan, fins que l´ajuntament d´Alacant els va oferir una terreny municipal on es va construir el nou convent.

Curiosament, al lloc del primitiu convent es construí la sucursal del Banc d´Espanya, en un clar contrast, "ja que l´espai de pobresa franciscana, la representació més clara de l´opció per la vida sense possessions, apareixia ara ocupat pel màxim símbol de riquesa".

Com diu aquest excel·lent treball de Maica Cortés, "la Mare Morata continua representant per a les caputxines actuals i per a una bona part de la societat de l´època de les tecnologies, un model de santedat o d´espiritualitat que va viure l´Alacant de la Modernitat".

No cal dir que aquesta tesi de Maica Cortés, tan interessant, ens acosta al món d´aquelles monges caputxines d´Alacant del segle XVII, i a la figura preeminent de la Mare Úrsula Micaela Morata.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine