12 de agosto de 2016
12.08.2016

La conselleria que ha de cosir el país

12.08.2016 | 04:15

Parlava Ximo Puig en campanya, i ho fa encara, de cosir el país. S´hi albira aquesta intenció de recompondre el territori –físic, cultural, econòmic, humà- a través de les distintes intervencions i actes. Cohesionar, però, no és una faena fàcil, ni immediata, ni especialment visible. Potser tampoc rentable a curt termini en termes electorals, però sí, d´això n´estic segur, des d´una perspectiva de construcció d´identitat i futur.
Totes les conselleries són importants per a assolir eixe objectiu, difús i alhora indefugible, d´unir els valencians. Des de la qüestió del finançament „peça clau„ fins els assumptes educatius o aquells relatius a les administracions públiques. Tanmateix, hi ha un departament que pareix destinat a agafar el fil i l´agulla de cosir amb més assiduïtat que no la resta: la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Bé és cert que ho porta inscrit al mateix nom, però també que el nom no fa la cosa.

Des d´un plànol de discreció, Maria José Salvador ha esdevingut una de les peces clau del nou govern, i una sorpresa fins i tot per als seus companys consellers. El mestissatge ha funcionat a ple rendiment a la seua conselleria (i no és secundària l´aportació de bagatge de gent com Josep Vicent Boira o Francesc Signes). La millor prova n´és potser el compliment del 100 % dels deures que es van autoimposar a Morella, o el fet d´haver impulsat legislativament el Consell des del primer moment (amb fites com l´ordre contra la pobresa energètica), passant per la reactivació del Pla d´Acció Territorial de l´Horta o el del Litoral (que havien estat guardats a un calaix).

Hi ha molts reptes, és clar. Des de mostrar una postura encara més contundent amb el menyspreu estatal respecte del corredor mediterrani o el dèficit d´inversió en infraestructures, fins a potenciar „a nivell intern, municipal i extern„ la comunicació i el missatge de cohesió. Ara que està tan de moda la paraula relat aplicada a estratègies polítiques dels partits, cal també construir-ne un per a la conselleria que dirigeix Salvador. Més enllà dels encerts, més enllà també dels oblits o les errades puntuals „que n´hi ha, com no podria ser d´altra forma„, bastir una esfera conceptual on encabir l´acció de govern a nivell territorial és bàsic. Toca inscriure les xicotetes decepcions dins d´una tendència de progressió, d´entendre el territori com un tot i el país com el marc d´acció. El millor camí és fugir del tempo electoral, l´autoexigència „de la qual fa gala la consellera ben a sovint„ i parar les orelles per a escoltar les opinions de la ciutadania, professionals i altres administracions, fins i tot quan no ens agrada allò que ens han de dir.

En un moment al qual des de Madrid se´ns qüestionen els serveis públics més elementals (com acaba de fer el ministre Montoro amb l´EMT de València), cal incidir en allò que ha dit la consellera Salvador arrel de l´informe de Foment del tren de la costa: «Cal apostar per la vessant social per damunt de criteris econòmics». Perquè per a cosir un país no calen només diners, ni tampoc es mesura l´èxit només al PIB. Cosir un país és molt més que això: és garantir-nos un futur per als valencians.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine