31 de agosto de 2016
31.08.2016

La Sra. Bonig i el finançament al País Valencià

31.08.2016 | 04:15
La Sra. Bonig i el finançament al País Valencià

Són molts els qui pensen que la política és l´art del mercadeig i que moltes vegades, precisament per la falta d´ètica, aquesta activitat pública al servei dels ciutadans (¿cal recordar-ho?) es pot convertir en una cova de lladres, amb estranys companys de taula, de llit o de botí.
L´oferiment de la Sra. Bonig de revisar l´infrafinançament, del tot injust, (pels segles dels segles?) que pateix el País Valencià, a canvi que Compromís i PSPV faciliten la investidura del Sr. Rajoy, és una proposta del tot immoral. Si tots els partits presents a les Corts Valencianes (i fora d´elles) han denunciat una i una altra vegada el mal finançament del País Valencià, que asfixia l´economia dels valencians, ¿no seria just millorar aquesta situació sense necessitat de ´comprar´ els vots del PSPV i de Compromís?

Segurament molts recordaran que el Conseller José Manuel Vela, del PP, amb la valentia que no han tingut cap dels altres polítics valencians d´aquest partit, va afirmar el 8 de novembre de 2012, fart per la injusta discriminació del Govern del PP: «Hasta aquí hemos llegado. No estamos dispuestos a aguantar un año más el modelo de financiación autonómica». El Conseller Vela, amb un gest que l´honora, va qualificar aquell model com a «inadmisible» i també com a «absolutamente intolerable».

Des del 8 de novembre de 2012 han passat pràcticament quatre anys i els valencians encara continuem amb un model que, gràcies a la prepotència que caracteritza el Sr. Montoro, és «inadmisible» i «absolutamente intolerable».

¿A què ve ara, per part de la Sra. Bonig, un mercadeig dels vots del PSPV i de Compromís, quan el mateix exconseller Vela qualificava, escandalitzat, d´obsolet, un model econòmic que està asfixiant financerament el País Valencià? ¿Com és possible que s´arribe a supeditar el nou finançament valencià, al recolzament que el PSPV i Compromís haurien de fer al Sr. Rajoy? ¿No és del tot injust i «inadmisible», i també «absolutamente intolerable» el tracte que el Govern de Madrid (ara Del PP i abans del PSOE) fa al País Valencià? ¿Cal demanar els vots de Compromís i del PSPV per aconseguir un model econòmic que tots els partits defenen?

L´actitud de la Sra. Bonig és semblant a la del diputat del PP per Castelló, Óscar Clavell, processat per frau i que, també amb un gest més de mercadeig que d´honestedat, ha dit que si la seua dimissió afavoreix la investidura del Sr. Rajoy, deixarà la sua acta al Congrés de Diputats.
Tots els polítics haurien de tindre molt present el Psalm 51, que denuncia els hòmens «maliciosos» que «premediten males jugades». Aquest Psalm s´escandalitza de «l´home impostor» i d´aquells que tenen una «llengua igual que un bisturí», dels qui s´estimen «més enganyar que ser honrats» i dels qui van amb «paraules funestes».

Els polítics, tots, també haurien de tindre molt presents les paraules de Jeremies, que amb la força dels profetes denunciava la mentida: «Són engany les paraules de la seua boca» (Jr 9:7) i: «No diuen la veritat, han habituat la llengua a parlar fals» (Jr 9:4). I el profeta Osees afirma: «Juren i menteixen alhora» (Os 4:2).

Com diu un refrany popular: que el qui siga confrare, prenga candela. Recordant també el títol d´un llibre sobre la Mare Teresa de Calcuta, m´agradaria que els polítics tingueren «mans per a servir» i no per a robar. I llengua per dir la veritat i no per enganyar!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine