Si no fóra perquè he llegit la notícia en Levante-EMV, diria que és una broma del Mundo Today: el governador espiritual de València (cardenal arquebisbe, que li diuen) crearà una càtedra per a l´estudi i promoció de la dona. Diran que la idea és fruit d´un excés de sulfits en el vi de missa i que, com que no sóc ovella del seu ramat, no m´hauria de sentir concernit. Però em sent afectat perquè monsenyor ha fet del púlpit tribuna per parlar de política als ciutadans i no només als seus fidels. Parla de promocionar la dona, però fustiga les lleis que propugnen la igualtat amb l´home i avala el «cásate y sé sumisa». I això, si no és diu mofa, s´ha de dir befa. A més, què sap ell del matrimoni, si no està casat? I què sap de l´educació dels fills si, suposadament, no en té cap? I què sap de la vida sexual, si se suposa que no la practica?
Que una institució misògina ancorada en l´edat mitjana parle de promocionar la dona, fa que pensar; puix li ha atribuït sempre el rol corruptor, arran la incitació d´Eva a Adam a menjar-se la poma. Dimissionària de drets, però dipositària d´obligacions. Perquè fou dit: «no prové l´home de la dona, sinó la dona de l´home. I no va ser creat l´home per a la dona, sinó la dona per a l´home». Paraula de Déu.
Sí. Paraula de Déu: «Pariràs fills amb dolor, tindràs ànsies del teu marit i ell et dominarà». És el mite del sofriment gratificador que assegura que el dolor ennobleix, que les privacions enriqueixen, que la humiliació genera fortalesa... Que vincula el sofriment a segons quin sexe, i en funció del sexe disposa que s´adopte o no una actitud de submissió. Raons que expliquen les diatribes de magnitud catedralícia d´aquest aristòcrata celestial de maxifalda escarlata contra la «ideologia de gènere», a la que titlla d´amenaça a la humanitat. «Casomdinou» (ho dic així, per no ferir sentiments), amenaçar-amenaçar... la santíssima Bíblia!: «si no es trobara virginitat en la jove (...) l´apedregaran els hòmens (...) i morirà». Paraula de Déu.
