Poques ciutats han generat al llarg dels anys tanta literatura, en general associada a l´èpica, com el cas de Sagunt. Els historiadors diuen que el valor rememoratiu dels monuments, el despertar per l´estimació dels monuments clàssics, va nàixer al Renaixement. Però en este cas podem trobar les fonts ja des de l´època antiga. Plini el jove, Titus Livi, Polibi, Sili Itàlic, els poetes Juvenal i Marcial (en referència al vi i la ceràmica), tots ells van escriure per compensar moralment la ciutat després de caure pel setge d´Anníbal l´any 219 a. C.
Evidentment, la caiguda d´Arse/Saguntum i l´inici de la Segona Guerra Púnica és el fet històric desencadenant de la gran epopeia dels saguntins rememorada pels historiadors i els poetes. És més, este fet històric és el punt d´inflexió a partir del qual s´inicia la romanització de la península ibèrica per la família dels Escipions. Són memorables les referències de Gaspar de Aguilar, Francisco Villarasa, Manuel Ledesma o el mateix Lope de Vega, entre molts altres. L´any 1727 s´estrenava a Londres la tragèdia «The fall of Saguntum» (La caiguda de Sagunt) escrita pel dramaturg Philip Frowde. L´escriptor i aventurer Giacomo Casanova també va visitar les ruïnes saguntines l´any 1768 i ho va deixar reflectit en la seua gran obra «Història de la meua vida».
Entre els nostres contemporanis, són cèlebres les excursions de la gent de Lo Rat Penat o l´estada del gran artista del modernisme català Santiago Rusiñol. El cronista Antoni Chabret i Fraga va ser el gran pioner de la investigació històrica. I el poeta i historiador Santiago Bru i Vidal, premi de les Lletres Valencianes, va agafar posteriorment el seu testimoni. Blasco Ibáñez va escriure una novel·la històrica, «Sónnica la Cortesana», que narra la caiguda de la ciutat. Fins i tot els escriptors estrangers, com André Malraux i Ernst Jünger, hi fan referència en les seues obres. Estos són únicament alguns exemples, n´hi ha de molts més.
Mite i llegenda, símbol i referència de tants i tants autors al llarg de la història des de l´època clàssica. Un patrimoni cultural i intel·lectual inestimable, a pesar de la sofrida utilització ideològica del mite. Evangelina Rodríguez ha estudiat en profunditat este interessant fenomen filològic. Tanmateix, passats els anys, ha arribat el moment que la llegenda i el mite, tan estretament lligats als poetes, es convertisquen en una realitat tangible, clara i rotunda, i que les venerables ruïnes atorguen a la ciutat una projecció de futur que els ciutadans reclamen amb insistència.
Les Corts Valencianes han declarat Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització. Una declaració molt significativa si tenim en compte que des del segle V a.C. el Grau Vell, l´antic port d´Arse-Saguntum, va ser un empori comercial cruïlla de camins entre l´Orient i l´Occident on hi van conviure les cultures més importants de la Mediterrània: ibers, grecs, fenicis, púnics, romans. Gràcies a l´arqueòloga Carmen Aranegui sabem de la seua importància. A més, el procés de romanització va ser també pioner i pacífic, amb el consens de la població local, sense guerres ni conflictes.
L´Ajuntament ha posat en marxa el procés per a elaborar una candidatura a Patrimoni de la Humanitat. Sabem que el camí és llarg i difícil i únicament l´hem iniciat. Caminarem a poc a poc però de manera consistent i rigorosa. Tenim la fortuna de tindre també un riquíssim patrimoni industrial al Port de Sagunt que hem de posar en valor. El patrimoni industrial és una mostra d´incalculable valor documental sobre les factory town siderúrgiques del segle XX.
D´altra banda, per a nosaltres és essencial potenciar el festival de teatre Sagunt a Escena perquè és la gran projecció cultural de la ciutat. Vull agrair públicament a la Conselleria de Cultura i la Diputació de València l´esforç que han fet per millorar la qualitat de l´edició d´enguany. La directora general de Patrimoni, Carmen Amoraga, anunciava recentment que la Conselleria acabarà les obres d´adequació de les infraestructures del Teatre Romà després de 23 anys paralitzades. Hem insistit molt amb el compliment d´esta demanda que era de totes totes una obligació de la Conselleria de Cultura després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia. També el secretari general de Podemos a València, Antonio Montiel, ens va anunciar que és la seua intenció traure la ciutat de «l´ensopiment dels últims anys» en referència a les nostres infraestructures portuàries i ferroviàries.
Benvingudes siguen estes declaracions d´intencions. Seguirem amb meticulositat i fermesa la seua conversió en fets tangibles. Tenim molts problemes, tenim moltes mancances. Sagunt ha sigut al llarg dels anys una ciutat invisible, oblidada i poc respectada. Però ja n´estem farts. Els ciutadans reclamen una ben merescuda projecció patrimonial i cultural i que s´hi pose en valor la seua privilegiada ubicació geoestratègica. Volem una ciutat visible, real, tangible, una ciutat que genere esperança. Volem passar de la boira melangiosa del mite, l´èpica i la llegenda dels poetes a una nítida i optimista projecció de present i futur per a tots els ciutadans.
