14 de septiembre de 2016
14.09.2016

Es la repressió la resposta més adient?

14.09.2016 | 04:15

Confiant que els incendis de la Marina dels passats dies hagen significat el final de la campanya d´incendis d´enguany, s´intensifica el debat sobre les respostes que com a societat hem de donar per reduir el risc i els efectes dels incendis forestals. Malauradament, la resposta del Govern valencià ha estat nul·la o centrada en aspectes repressius com ara l´augment d´efectius de vigilància o bé la impossibilitat de canviar l´ús dels sòls afectats per incendis. Com molt bé diuen els experts en la matèria, l´extinció es la resposta però mai la solució al problema. Mentre ens distraguem amb els símptomes obviem abordar el problema de fons no farà més que créixer i perdrem uns recursos i temps valuosíssims.
Els incendis forestals no son més que la punta de l´iceberg d´un problema molt més profund: l´apartheid territorial d´Espanya com a fenomen anòmal a la resta d´Europa. Un recent i interessant estudi coordinat per la Universidad de Zaragoza identifica el Sistema Ibèric, que inclou el NW de la Comunitat Valenciana, NE de Castella-La Manxa, Sud d´Aragó i l´Est de Castella i Lleó, com un desert humà amb menys de 8 habitants/km2 amb una estructura demogràfica condemnada irremediablement al col·lapse en menys d´una generació definint-la la zona amb major perill de desertització humana de la UE.

Els incendis no són mes que una de les conseqüències de polaritzar l´activitat econòmica i la població en la costa i en alguns centres com ara Madrid, però també ho són l´encariment de l´habitatge, els problemes de trànsit, la deficient qualitat ambiental de les ciutats, etc.. Els símptomes ens distreuen l´atenció del problema de fons. En virtut d´esta polarització, el 80% del territori no interessa ni tampoc la seua minsa població, irrellevant electoralment. Els espais forestals son la forma d´ús predominant a este territori oblidat del que sols ens recordem quan necessitem ubicar abocadors, canteres, infraestructures, presons o per anar el cap de setmana pel lleure o per replegar rovellons (gratis per suposat).
Manca una veritable preocupació a tots els nivells per abordar els reptes del món rural i de muntanya al costat de la gent que hi viu, tot i que hi hauria oportunitats com ara els programes de desenvolupament rural, sempre que sapiguem utilitzar-los correctament, o la bioeconomia. Però ha mancat la voluntat política per una barreja d´indiferència o prejudicis de caire ideològic.

El 40% del nostre territori està protegit i gestionar els seus recursos ha esdevingut un calvari, per les restriccions sense fi que se solapen i que pretenen acovardir als qui ho gosen degut al somni d´una minoria per l´abandonament com a èxtasi de la conservació. Justament en un moment on s´ha recuperat la vegetació i la fauna com mai en els darrers últims segles, paradoxalment es respon restringint la gestió a límits inversemblants. Com si fora un malson kafkià degut a la mala consciència ambiental de la població.

Tots els experts de l´extinció hi coincideixen. Un bosc gestionat està molt millor preparat per evitar i minimitzar els efectes del foc que un abandonat. Lluny d´això, en la realitat és que es fan tota mena de circumloquis i enrenous per continuar dificultant, si cap encara més, la gestió forestal malmetent les oportunitats que tenim. Un cas ben pales d´abandonament absolut de la gestió es el cas de la Devesa del Saler per motius estrictament ideològics, tot generant un grandíssim i perillosíssim risc d´incendi fet que ens obliga a inversions milionàries per controlar-ho.

No és solament una qüestió de recursos sinó sobretot de prioritats. La resposta als reptes del món rural des de la perspectiva urbana sol ser estèril en resoldre el problema per no abordar-ho, com ara estar en contra de la cacera encara que la població de senglars estiga totalment descontrolada. Resulta engrescador el que escoltem d´altres territoris com ara Canàries on el govern ha previst recuperar el cèntim sanitari per finançar la restauració i gestió del patrimoni forestal.

Les entitats i sectors vinculats al món forestal i rural tenien molta il·lusió en l´arribada d´un nou President procedent d´una zona d´interior ben forestal. Esperàvem que comprenguera millor el món rural i que fos capaç de capgirar un seguit de polítiques equivocades des del seu plantejament inicial. Malauradament les quotes de poder de grups electoralment marginals segresten el que és un clam, per damunt de les adscripcions polítiques.

Pel bé dels valencians, senyor president, li demanem que aborde el gran repte del món rural i forestal amb coratge, visió i complicitat amb els afectats. La responsabilitat de governar obliga a escollir i la magnitud territorial, social i ambiental de la qüestió ho mereix.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine