16 de septiembre de 2016
16.09.2016

El problema de la llengua valenciana

16.09.2016 | 04:15

En els primers anys de la transició la dreta més espanyolista valenciana va promoure un conflicte artificial sobre els signes d'identitat valencians. Eren els anys en què per tal d'impedir la recuperació dels nostres drets com a poble no es va dubtar a esperonar a uns valencians contra altres, a uns els titllaven de catalanistes, mentre que altres eren acusats de «botiflers» segons s'identificaren amb la recuperació dels nostres signes d'identitat i l'exigència del nostre estatut d'autonomia o s'identificaren de deixar les coses com estaven i continuar sent «fidels» a Espanya. En el fons la polèmica estava destinada a frenar des del govern central en mans de l'extinta UCD els desitjos de comptar amb un estatut d'autonomia amb amplis continguts. Era la batalla per aconseguir que el nostre estatut es desenvolupara per la via de l'article 143 de la Constitució (via lenta) o per la via del 151(via ràpida). Un cert èxit va tindre la campanya de la dreta perquè el nostre estatut es va resoldre per la via lenta i només quatre autonomies ho van fer per la del 151, Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia. Amb Joan Lerma com a primer President de la Generalitat es va aconseguir el nostre Estatut d'Autonomia i la batalla per signes d'identitat perd força, al definir-se per ampli consens els principals elements de discòrdia, la nostra bandera i la nostra llengua.

Entre moltes altres coses el nou estatut definia que en la nostra comunitat autònoma existien dues llengües oficials, el valencià i el castellà, i com el valencià havia sigut perseguit durant quaranta anys per la dictadura franquista era lògic que els poders públics valencians decidiren recuperar el valencià, protegint-lo, potenciant-lo i promovent-lo per al seu coneixement entre la població, per això les Corts Valencianes van aprovar la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià.

Durant els vint anys de govern del Partit Popular a la nostra comunitat no s'ha avançat ni un àpex en la defensa i ús del valencià, afortunadament no s'han atrevit a derogar el marc legislatiu que defenia la llengua dels valencians, però ara amb un govern progressista i valencianista dirigit per Ximo Puig ha arribat el moment de recuperar gradualment el temps perdut.

Justament ara, quan s'aborda la necessària reforma de la Llei de gestió i ordenació de la funció pública valenciana pareix que és el moment idoni perquè assumptes com el dret a que qualsevol ciutadà puga dirigir-se a la seua administració en la llengua valenciana i ser atès en la mateixa ja cal que es regule d'una manera definitiva.

Per a nosaltres la FeSP de la UGT, hi és el moment. Ara bé, del que es tracta és de concretar com es regula el dret a l'ús del valencià en l'administració autonòmica, i no de reobrir ferides i batalles entre valencians. Les empleades i empleats públics valencians han de rebre per part del govern la formació necessària perquè cap ciutadà es trobe discriminat per raons de l'ús de la seua llengua.

Les persones que accedisquen novament a l'administració hauran d'acreditar la seua competència lingüística en valencià, i si no posseeixen tal acreditació s´han de comprometre que en un termini prudencial l'adquiriran una vegada prenguen possessió de la seua plaça.
Eixa ens sembla la posició més lògica, i segons el nostre parer la que impedirà la reobertura de batalles estèrils que només perjudicaran la nostra llengua i als que legítimament es vulguen dirigir a la seua administració en la seua llengua materna.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine