A les escoles ensenyen que els dinosaures s´han extingit, però d´allò que se´n diu haver-n´hi, i tant que n´hi ha. Hi està Rodríguez Ibarra, exemplar del triàsic superior que dijous passat va abandonar el Juràssic Parc „territori protegit on pasturen espècimens com l´extremeny„ per amenaçar Pedro Sánchez si pacta amb Podem. Una coç que fa blaüra a les barres del secretari general del PSOE. Setmana de blaüres, doncs, atès que la vespra n´anava ja ple des de que Susana Díaz i els rubacalbanosaures que li fan el cor recolzaren el crític Fernández Vara. I és que la fauna juràssica fa com els gossos de granja, que lladra el primer i s´hi suma als lladrucs tota la gossada.
A tot això, el Tyrannosaurus rex està sense soltar mos. No és que no vulga fer-li la guitza a Sánchez, que ausades ma vida, sinó que ha fet de la condició d´expresident una rentable franquícia. I en això està, que negocis són negocis i tant dóna si el gat és negre com si el gat és blanc, l´important és que cace ratolins. I Àfrica en té de suculents. De negocis, dic. Doncs això: ´business are business,´ que no cal traduir.
Mentrestant, Sánchez, amb l´alè dels guardians juràssics del «perquè-res-no-canvie» al bescoll, comença a patir la dita que s´atribueix a Adenauer, segons la qual cal distingir tres categories humanes en la vida política: els enemics, els enemics despietats i els companys de partit. Així que la major amenaça no prové dels adversaris polítics, sinó d´aquells amb els quals cohabita, i que se´l miren com els de la columna Durruti als de la Quinta.
Així doncs, que Sánchez vaja en l´erta; no siga cosa que un dia es gite amb Barbie i s´alce amb Barney, el dinosaure; però ´El dinosaure´ del conte d´Augusto Monterroso, considerat el relat més curt que es coneix (set paraules només): ´Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí´. ´Traduttore tradittore´: quan Sánchez va despertar, hi estava el dinosaure: González, Guerra, Chacón, Leguina, Corcuera (o Corcuese)... «Todos a una», como en Fuenteovejuna.
