El decret de plurilingüisme que preparen els gourmets de Campanar adoptarà la tècnica culinària del bany maria; puix, com tots els menjars delicats, reclama temps i manetes. Des de la cuina s´ha filtrat que el «delicatessen» no compleix amb l´objectiu de situar el valencià com a llengua vehicular de l´ensenyament, com demanen els gourmets de paladar més sensible. Però hi ha estómacs melindrosos com el d´Isabel Bonig que li tenen tanta al·lèrgia a la llengua pròpia que, en saber que la recepta aconsella incrementar-ne la dosi per obtindre resultats òptims, ha vomitat que imposa el «model separatista de Catalunya». Nyas! coca. Com que últimament troba poc alarmista fer diagnòstics normals, fa tronar i ploure amb els paranormals agitant el fantasma separatista que, a casa nostra, no alça un gat del rabo; puix els separatistes de hui són fills dels separatistes d´ahir, com els militars de hui són fills dels militars d´ahir. Quant als partidaris dels Països Catalans, en general, els que no s´han quedat fadrins han resultat estèrils. A eixe extrem hem arribat!
Titllar d´imposició el nou model, que deixa la decisió sobre la llengua vehicular als consells escolars i descarta implantar la immersió lingüística per corregir la profunda asimetria entre valencià i castellà, és una fal·làcia que no esperes d´una persona que se suposa informada. Tot i que no deu d´estar-ho molt quan sosté que el model lingüístic del PP respectava la «igualtat» entre castellà i valencià; quan, de cada deu alumnes, set s´escolaritzen en línies en castellà. En resum: que al decret el guie el principi que l´alumnat bilingüe aprèn més ràpid una tercera llengua, és motiu de satisfacció. Però que no garantisca que els centres executen els programes avançats, que són els que asseguren dit principi, és motiu de preocupació. És el risc d´adoptar l´estratègia del bany maria: la gradualitat en nivells i renunciar, per criteris polítics i no pedagògics, a la immersió, que és l´únic model que garanteix la competència lingüística.
