Hem hagut d´esperar quasi tretze anys per a veure l´obra que esta vesprada presentarem a la societat valenciana, i molt especialment a tots els usuaris de la nostra llengua, principals destinataris de l´obra cabdal de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua: el Diccionari normatiu valencià (DNV). Com a president -no puc negar-ho-, hui és un d´eixos dies en què pots sentir-te ben orgullós del treball col·lectiu de la institució, de cadascun dels membres que han format i formen part de l´Acadèmia. En este llarg camí tots han aportat els seus coneixements personals, la seua sapiència i l´estima per la llengua.

El temps ha jugat a favor nostre. Eixe temps inexorable que sempre dóna i lleva raons, ha permés fer un treball minuciós, ponderat, meditat i inclusiu, sense preses, per a aconseguir una gran obra, fruït del consens, de l´entesa i de la concòrdia entre tots els acadèmics. Qui ho anava a dir en 2001.

El Diccionari normatiu valencià, aprovat al gener del 2014, ha rebut durant estos dos anys i mig més de dotze milions de consultes a través de les xarxes socials: el web de l´AVL, les aplicacions per a mòbils, les tauletes tàctils... Uns milions de visites -i no en són pocs-, que han propiciat una important difusió i que han demostrat clarament la seua necessitat.

La versió impresa, edició que presentem hui a les sis de la vesprada en el monestir de Sant Miquel dels Reis, recull 90.000 vocables, dels quals uns 8.000 apareixen per primera vegada publicats en un diccionari. Paraules genuïnes valencianes, d´ús habitual entre la nostra gent i en els nostres pobles, que l´Acadèmia incorpora per a posar-les en valor.

Amb la publicació del Diccionari normatiu valencià, estic convençut que fem un bon servici als ciutadans, a tots aquells que pensen i senten en valencià i que estimen la seua llengua. Des d´esta tribuna, vull afirmar que hem fet un diccionari per a tots, del qual ens sentim ben satisfets i orgullosos.

Però el nostre diccionari vol ser una obra participativa. Al llarg dels dos anys que han passat des de la seua aprovació, l´Acadèmia ha continuat incorporant paraules en la seua base de dades a proposta, en ocasions, dels usuaris, que amb els seus suggeriments, comentaris i aportacions han propiciat l´entrada de noves paraules al DNV.

Si l´Acadèmia Valenciana de la Llengua va nàixer amb l´objectiu de tancar el conflicte lingüístic enquistat des dels anys setanta, crec honestament que la institució que represente i que tinc l´honor de presidir ha col·laborat de manera clara a tancar velles ferides i a obrir una via d´esperança per a aconseguir la pervivència de la nostra llengua.

Estem en el camí correcte. L´esforç col·lectiu de la societat civil, integrada per mestres i professors, estudiants i pares, institucions, empresaris, associacions culturals i cíviques, i els mitjans de comunicació, propiciarà que el valencià siga cada dia més estimat i respectat per tots els ciutadans de la Comunitat Valenciana.

Des de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, ara amb noves il·lusions després de la recent renovació d´un terç dels seus membres, continuarem treballant per la llengua i per la cultura dels valencians, i també per buscar un punt de trobada amb aquells que hui ens veuen diferents. La llengua reclama unió i no divisió.

L´Acadèmia, ho hem dit sempre, és la institució de tots els valencians, on estan representades les distintes sensibilitats lingüístiques. Eixe va ser l´encert del seu inici i per eixa senda caminarem en el futur. L´exemple d´acadèmics com Pere Maria Orts, Ramon Arnau o Josep Lluís Doménech, recentment traspassat, ens farà millors.

Hui és un dia d´alegria. Els valencians tenim el nostre propi diccionari, el Diccionari normatiu valencià. La llengua guanya i els valencians també. Celebrem que som un territori, una comunitat o un país amb una llengua pròpia, amb una identitat, i sentim amb plenitud i satisfacció l´orgull de ser valencians.