08 de octubre de 2016
08.10.2016

Temps de diversitat

08.10.2016 | 04:15
Temps de diversitat

Vivim temps de diversitat, i no és que altres èpoques van ser d´unanimitats, I és que les idees i les opinions es manifesten de forma oberta i amplia i la societat es va acostumant a eixa práctica. La diversitat es pot viure com realitat positiva o enriquidora, o tot el contrari, com negativa, tal contradicció sovint la observem en molts i variats camps,no obstant, a la gran majoria dels mitjans de comunicació sol aparèixer com signe de feblesa o de crisi, mirant si més no com es presenten els debats i discussions al si de la praxis política.

Fa ja anys, Manuel Vázquez Montalbán, en Pamfleto desde el planeta de los símios anunciava el final de les veritats absolutes, certament la tendència és eixa, ja no hi ha veritats absolutes ni doctrines salvadores. La resistència, però, per assumir eixe procés, continua funcionant. El punt de partença d´eixa diversitat cal situar-lo en l´autonomia de les persones, en l´ús de la seua capacitat de decidir, correcta o erròniament, sense seguir dogmes o doctrines. Això explica els canvis que estan afectant a l´esquerra „l´emergent i la tradicional„en tant la dreta pretén seguir com si no res per pur immobilisme.

És cert que la existència de la diversitat parlamentària, sense majories absolutes, es deu resoldre a traves dels vots, però el resultat del vot no pot ignorar l´existència d´alternatives plurals i diverses, com ha vingut fent el PP als seus governs, imposant la majoria absoluta. Aquesta és òbviament una consideració que igualment afecta a les noves majories, producte de coalicions i del desig de canvi. Així, doncs, a més a més del nivell polític que representa el govern, hi ha altres com legislar o la gestió del dia a dia, on cal tindre en compte la diversitat. En altre ordre, estaria dotar a les institucions de tècnics o responsables seleccionats en funció de la capacitat i no del repartiment de càrrecs entre les noves majories.

Quan la dreta es queda fora de joc demana «consens», que ella no ha practicat; això és cinisme. Ara bé, les majories de progrés a l´hora de prendre decisions deurien tindre en compte l´existència de sentiments conservadors arrelats a la població, la qual cosa no comporta doblegar-se a la dreta, o tornar al consens que ella demana. Com s´ha assenyalat per alguns observadors, pot haver-hi necessitat de pedagogía o de fonamentar be les decisions, raonant, explicant. Per altra banda, els nuclis durs de la vella guàrdia de l´esquerra estan ben presents i actius, i juguen fort contra la pluralitat, un altre element a no oblidar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine