Igual que els caçadors de turmentes busquen tornados per estudiar-los i predir-los a fi d´evitar catàstrofes, els dirigents del PSOE busquen un relat per abstindre´s i evitar el desastre en futures eleccions. Susana Díaz fou la primera en posar fil a l´agulla embastant la coartada amb puntades patriòtiques: donar-li un govern a Espanya. Relat que Ciprià Císcar va repetir ací qual lloro amazònic. Però l´andalusa no és experta costurera, i a la cortina del relat se li notaven massa les costures d´una abstenció vergonyant, que Ximo Puig ha rematat com José Tomás „el sastre, no el torero„ apedaçant l´esguerrat amb un sincericidi: preferisc un govern de Rajoy en minoria que en majoria. O siga: tenen més por a les eleccions que a un míssil terra-aire llançat a la babalà per un marine borratxo.
La ruptura amb el món intel·lectual que està en l´origen de la crisi del PSOE (José Luis Villacañas dixit), potser explique l´osteoporosi ideològica i argumental al justificar l´abstenció. Primer elaboren un relat anacrònic propi d´una comèdia castissa de Pemán en una llibreria de vell. I després busquen com eixida d´emergència un seguit de raons pobres i poques, dicteris molts i tòpics tots. La pregunta que em faig és: serà eixa indigència intel·lectual la que porta a Puig a conspirar amb els barons més espanyolistes (Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa)? Perquè només un il·lús pot pensar que els presidents de les comunitats més afavorides en les balances fiscals li faran costat en la reivindicació d´un nou model de finançament.
I com la casta dirigent menysvalora la militància (vol que aprove, no que opine), recorre les agrupacions qual antics venedors ambulants embotint a compradors desganats una abstenció que cada dia cotitza més a la baixa i, si s´encanten, li la vendran al PP a preu de ferralla robada. I ara pregunte jo: i si fan un 42-43? 42 diputats s´abstenen i 43 voten no. Diran que és una idea extravagant; però, potser no ho és que el PSOE s´abstinga perquè governe el PP?
