El passat dia cinc d´octubre vaig assistir a l´acte que, impulsat per la Generalitat, va reivindicar a Madrid un finançament just per als valencians i les valencianes. Membres del Consell, representants dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes i diferents agents econòmics i socials van ser-hi presents.

Els números són ben clars: la nostra comunitat autònoma rep onze punts menys per habitant que la mitjana d´autonomies si exceptuem les dos amb règim foral (País Basc i Navarra). Sí, és la mateixa cançó de sempre, la cançó que ens recorda la marginació que patim i que va més enllà dels números, perquè necessitem un finançament just per oferir uns serveis públics de màxima qualitat, una sanitat i un ensenyament de primera, per tindre unes infraestructures a l´alçada del que necessita la nostra economia. No reclamem res d´extraordinari, o almenys no hauria de ser extraordinari, només volem unes inversions equiparables al pes poblacional que té el País Valencià dins l´Estat espanyol, ni més, ni menys. Ens cal una reforma del sistema de finançament, i de manera urgent, i en açò totes les forces polítiques n´estan d´acord, almenys sobre el paper. Però a dia de hui, la marginació continua.

I entre els afectats ben directament per aquesta marginació hi ha els municipis valencians, que sovint han hagut de cobrir mancances d´altres administracions, assumint la gestió de serveis que no els pertocaven. Des de la diputació mirem de cobrir totes les necessitats a què arribem, però ens cal un altre model. Un model que garantisca un finançament just per a la Generalitat i per als ajuntaments, que permeta avançar cap a una estructura territorial on les comarques guanyen pes i on el perden les diputacions. Un model més equilibrat, basat en realitats territorials més pròximes a la ciutadania, amb una Generalitat que puga assumir econòmicament la prestació de serveis de qualitat, on els ajuntaments tinguen els recursos suficients. Un model just, en definitiva.

Queda molta faena per davant. Des de la diputació treballem per coordinar actuacions amb la Generalitat, perquè entenem que no té cap sentit duplicar esforços o, com de vegades passava fa ben poc de temps, actuar d´esquenes els uns dels altres. Per això, perquè anem tots a una, perquè el finançament just és una reivindicació de tot un poble, vam voler recolzar l´acte de fa un parell de setmanes a Madrid. Des de l´ajuntament del poble més menut fins la Generalitat, des de les institucions i des del carrer, cal reclamar el que és nostre. I ho farem, amb fermesa, perquè és la nostra obligació i perquè ens ho creiem i, també, perquè és una qüestió de justícia.