Avui, 21 d´octubre, es celebra el dia d´homes per la igualtat. La data commemora la primera manifestació d´homes contra la violència masclista realitzada a Sevilla en 2006 per un grup d´homes que, interpel·lats pel Nobel José Saramago, van sortir al carrer per visualitzar-se i trencar el silenci còmplice davant de la violència de gènere qüestionant públicament la seua posició històricament privilegiada pel patriarcat.
D'això fa deu anys, des d'aleshores la crisi econòmica ha accelerat la decadència d'eixa masculinitat hegemònica. A l'encoratjada lluita feminista, es sumen les mancances econòmiques que han fet canviar els rols dels homes educats per a ser caps de família i complir els estereotips de mascles. L´intercanvi de papers situa en la contradicció als homes que veuen com l´atur de llarga durada els obliga a ser mantinguts per les seues dones o les seues mares, i el desfici de no saber gestionar el temps lliure amb el que mai havien pensat encontrar-se. Una nova realitat de conflictivitat i tensió que augmenta els casos de violència masclista.
Com fa deu anys, seguint la petició de Saramago, hui continuem reivindicant als homes per la igualtat per aconseguir una societat més justa i igualitària, però també una societat situada en la feminitat que ens permeta ser més feliços i, per què no dir-ho, més longeva.
De fet, segons els estudis, viure com el patriarcat ens marca suposa gaudir d´una esperança de vida de 5,4 anys menys que les valencianes, segons la Foundation for Gender-Specific Medicine. Entre les principals causes destaca la «temeritat i el risc» signes de virilitat, «vincles socials més dèbils» per la castració emocional amb la que som educats o «no cuidar-se».
Per això reivindique les noves masculinitats lligades a valors associats tradicionalment a les dones com la cultura de la pau, el diàleg, la gestió dels afectes, i que substitueix del centre de la vida l´ocupació per la felicitat. També pose en valor els nous usos de temps que equilibren l´esfera pública i privada, la reproductiva i productiva, la raó i les emocions.
Les noves masculinitats s'associen als nous feminismes basats en el respecte a la diversitat, al compartir lluites, des de la interseccionalitat, de classe social, identitat de gènere, a qui estimes, que llengua somnies, a qui reses o no, l´edat, diversitat funcional i l´entorn. Homes, i dones, tenim el repte de construir noves formes de relacionar-nos.
Per a aconseguir-ho son fonamentals iniciatives per construir uns nous usos dels temps com l´equiparació del permís per naixement, adopció o acolliment (PIINA), la custòdia compartida, la reducció i reorganització de la jornada laboral, avançar l´edat de jubilació, (sense oblidar que hi ha un escenari de desigualtat cap a les dones) ens permet donar als afectes, a l´esfera domèstica, i més íntima, l´espai que li pertoca.
Les noves masculinitas també han de treballar-se desenvolupant les capacitats dels xiquets i xiquetes amb l´ atenció als vincles afectius sense imposar els límits amb l´ús de la violència en l´entorn familiar com la parentalitat positiva. L´escola ha d´incorporar la coeducació, oci educatiu i la gestió de les emocions en el currículum escolar. Imagineu el que avançaríem si des de xicotets aprenguérem a gestionar les frustracions, processos de dol o els èxits i triomfs. Les noves masculinitats comporten també més democràcia, al generar homes preocupats per l´espai comú i compartit, i més eficients al evitar la conflictivitat i apostar per la cultura de la mediació.
Al capdavall, les noves masculinitats, la feminització de la societat, és un canvi de paradigma i transformació social que canvia la violència estructural i simbòlica cap a les dones, la castració i la cultura de l'agressivitat dels homes, d'un món patriarcal i individualista per l'aposta pels afectes i el diàleg com a base d'un nou món inclusiu, plural, on no hi haja etiquetes ni llocs reservats per ningú sinó que tots els llocs poden ser per a totes i tots.
