El patriotisme espanyol és també real, i, curiosament pretén ocultar la seua vena nacionalista. Fa unes setmanes amb ocasió de la Festa nacional, versió actual del Dia de la Hispanidad, va haver-hi moguda. Patriotes, tertulians de la quasi totalitat de cadenes, editorialistes de la premsa escrita, i polítics es van escarotar per les absències als actes del passat 12 d´octubre a Madrid i tanmateix per que alguns ajuntaments no feren festa.
S´ha dit que el canvi de la nomenclatura franquista per la nova, produïda durant el govern de Felipe González, legitima la festivitat i que tots els representants públics estan obligats a assistir a la desfilada i a la recepció del rei per «patriotisme». En nom, però, de quin principi democràtic es sustenta tal obligació? Quan hi era al institut allà pels anys cinquanta ens obligaven a estar present en l´acte que es feia al Dia de la Hispanidad. Per quina raó ara en democràcia passen llista i pretenen que tothom siga patriota al seu estil?
Per altra banda, eixe dia 12 vaig eixir al carrer i al meu barri, Campanar observant com estaven funcionant El Corte Inglés, Carrefour i Decathlon. Per lo vist aquestos establiments no hi estan obligats a ser patriotes, el negoci és el negoci... Quanta hipocresia! Resulta doncs que els grans comerços estan exempts de tindre pàtria i ningú alça la veu. La realitat és prou simple: el nacionalisme del alt i pla es troba en plena ofensiva, qui dubta que la crisi del PSOE no es pot explicar prescindint d´aquest factor? Dreta i la part influent del PSOE coincideixen en la defensa del model d´Estat basat en la nació espanyola, no cap la possibilitat de que altres nacions de l´Estat aspiren a ser-ho.
El problema del model d´Estat continua essent un tema clau, ho és també al si de les esquerres i de la socialdemocràcia. Amb el temps anirem sabent mes detalls de la crisi del PSOE, o siga del colp de mà del lobby contra Sánchez, al que se li ha acusat de voler pactar amb opcions radicals partidàries de celebrar un referèndum legal a Catalunya. Mentrestant sembla que anem a tindre patriotisme, o, millor dit, patrioterisme espanyol per estona. La coherència, però, amb un ideari que situa al centre el drets dels ciutadans a decidir, l´autonomia de decisió de persones i pobles, la recerca de l´igualtat, les noves propostes alternatives al sistema, entre altres coses, ens obliga a continuar reivindicant allò que és just, i això significa revisar el model d´Estat.
