02 de noviembre de 2016

El negoci rodó de l'Església

02.11.2016 | 04:15

A Espanya, després de l´Estat, l´Església Catòlica és la institució que acumula més propietats immobiliàries, encara que estan fora del control de l´Administració pública, ni existeixen registres. Gràcies a la Llei Hipotecària franquista de 1946, que el govern de José María Aznar es va encarregar de reformar en 1998, desobeint una Sentència del Tribunal Constitucional, com veurem tot seguit, l´Església té la potestat d´immatricular en el Registre els béns, només fent servir la signatura dels bisbes. A més, està exempta de pagar els impostos de l´IBI i el de Successions, la qual cosa ve a detreure molts ingressos públics. També incomplint el manament de Jesús (Mateu 22, 15-21), de donar al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu; el cèsar és l´Estat.

Així l´Església Catòlica ha immatriculat més de 4500 propietats: capelles, ermites, esglésies, catedrals, cementiris, col·legis, convents, pisos i palaus. La més sonada fou la Mesquita de Còrdova, perpetrada l´any 2006. Aquell bisbat es queda, sense cap control d´Hisenda, els beneficis dels 1.200.000 visitants que rep cada any, cadascú dels quals paga 8 euros per a poder accedir-hi o 37, si la visita és guiada. La situació encara és més surrealista, perquè les dues últimes reformes que s´hi han fet les ha sufragades la Unió Europea i la Junta d´Andalusia.
Legalment l´article 206 de la Llei Hipotecària franquista i l´article 304 del seu reglament reconeix l´Església Catòlica com administració i els bisbes com funcionaris, tot i posant en el mateix sac «l´Estat, la província, el municipi, l´Església Catòlica i les corporacions de dret públic». La Sentència del Tribunal Constitucional de 1993 sobre l´article 76.1 de la Llei d´Arrendaments Urbans declara la inconstitucional i consegüent nul·litat d´aquest article pel que fa a la menció de «l´Església Catòlica", la qual cosa desoí Aznar.

Com el cas de la mesquita, els n´hi ha a Navarra, Extremadura, Castella, Lleó, Galícia, Madrid... Algunes d´aquestes immatriculacions han fet protestar els ajuntaments i el veïnat. A València tenim el cas de l´església fortalesa de Sant Bertomeu de Xàbia, denunciada davant dels tribunals per l´ajuntament i una iniciativa ciutadana; l´ermita de la Muntanyeta d´Alberic, la del Lluch d´Alzira...

Segons el Cadastre de 2016, el patrimoni immoble de l´Església pel que fa al País Valencià, ha crescut en 238 milions en els darrers deu anys. En l´actualitat són 2419 béns immobles registrats per valor de 618 milions d´euros. Per fer-se una idea, l´Església Catòlica guanya, entre exempcions i ingressos diversos, prop d´11.000 milions d´euros a l´any, que són l´1 % del PIB (Producte Interior Brut). Tot açò clama al cel i mai més ben dit.

En un Estat aconfessional com el nostre (art. 16.3 de la Constitució) el propietari d´aquests béns no pot ésser un altre que l´Estat, com es fa a França. En un Estat modern ha de prevaler la laïcitat i per a això cal eliminar aquests privilegis fiscals i sectaris. En aquesta línia fa temps que ve treballant la Plataforma contra les immatriculacions, formada per diverses organitzacions ciutadanes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook


Enlaces recomendados: Premios Cine