Amb el tracte de favor a La Razón i ABC en el repartiment de publicitat institucional, denunciat pel diputat de Compromís Joan Baldoví, el sectarisme del Govern espanyol ha quedat més retratat que l´ensulsida de les Torres Bessones. Un sectarisme que no és de moviola, sinó de rabiosa actualitat, ja que les ombres sinistres de la desigualtat de tracte a la premsa continuen projectant-se sobre el present i el futur immediat.
El dilema es redueix a pagar o pegar als mitjans de comunicació segons les seues línies editorials. Pagar aquells que són caixa de ressonància del relat governamental i pegar als crítics que li canten la veritat al rei nu. Premiar adhesions concedint pautes publicitàries i castigar als discrepants retirant-li-les. I amb mitjans que majoritàriament li fan l´ona al PP, encara s´estranya algú que siga el partit més votat? Periòdics, ràdios i canals de televisió responen als interessos d´aquells que els controlen (Prisa, Planeta, Mediaset, Vocento, etcétera). I com que molts mitjans sobreviuen per la publicitat oficial i de les grans empreses, no pels exemplars que venen, vet ací el resultat: prohibit pensar, prohibit resistir, prohibit dissentir, prohibit analitzar. Ells ho faran per nosaltres. Orwell ja ho havia descrit a la novel·la 1984.
L´abstenció del PSOE per investir Rajoy i la demonització de Podem en són exemples cridaners d´una manipulació que segueix el principi de simplificació de la propaganda nazi de Goebbels. En el primer cas, capgiren la voluntat del partit fent creure que la governabilitat és responsabilitat seua («una mentida repetida mil vegades, es converteix en una veritat»). En el segon cas, fan de Podem un Goldstein „el dolent de la novel·la d´Orwell„ convertint-lo en diana de tots els atacs. Baldoví ha denunciat la manca de transparència i de criteris objectius en la publicitat institucional. Ara caldria que nosaltres practicàrem més la reflexió i no ens engolirem com a pardalets tot allò que els mitjans volen empapussar-nos.
