09 de noviembre de 2016

El bisbe Josep Vila Martínez

09.11.2016 | 00:45
El bisbe Josep Vila Martínez

L´Església del País Valencià, des de fa segles i amb honroses excepcions, ha marginat i menyspreat la nostra llengua. Bisbes, preveres i religioses, han utilitzat sempre el castellà com a llengua de culte i d´evangelització, com si al nostre País el valencià no existira. Un dels màxims exponents d´aquesta animadversió pel valencià va ser el bisbe Josep Vila, del qual enguany s´acompleix el seu 150è aniversari de naixement. Vila Martínez va ser un bisbe furibund antivalencià, que fou enviat a Girona per tal d´acabar amb el català.

Va ser a Girona on el bisbe Vila, un personatge d´actituds concordants amb el Règim dictatorial de Primo de Rivera, va complaure els sectors més conservadors del catolicisme gironí. Per això el seu espanyolisme convertí aquest bisbe en un fidel executor dels principis anticatalanistes de Primo de Rivera. Així, per exemple, quan a finals de 1927 s´edità el Catecisme de la Doctrina Cristiana en castellà (amb un pròleg del mateix bisbe), Vila argumentà la necessitat d´utilitzar amb prioritat la llengua castellana, en atenció als xiquets que desconeixien el català: "Prefieran usar el texto castellano para mejor familiarizarse con el lenguaje oficial", encara que "sin mengua del regional que en familia han de seguir usando". Com ara!

Josep Vila Martínez, nascut a Benavites el 1866, es doctorà en teologia i dret canònic i fou ordenat prevere el 1889. Vila va ser professor del seminari de València, canonge doctoral i vicecanceller de la Universitat Pontifícia de València. Ve ser preconitzat bisbe de Girona el 14 de desembre de 1925, on va fer la seua entrada el 21 de març de l´any següent, substituint així el bisbe Llompart, que va ser traslladat de Girona a Mallorca. El bisbe Josep Vila morí a València l´1 de setembre de 1932 i durant el seu episcopat a Girona, fou un fidel executor dels principis anticatalanistes de Primo de Rivera.

Va ser pel seu tarannà conservador i espanyolista, que les "Juntas Ciudadanas", creades pel Règim a cada capital de província per vetlar per la moralitat pública, mostraren el seu suport a la tasca espanyolitzadora de Vila Martínez. Així, la Junta de Girona, en la reunió del 31 de desembre de1927, acordà "Hacer constar la satisfacción con que la Junta ha llegado al convencimiento de que el Sr. Obispo, con el decidido patriotismo que inspira todos sus actos, procura sin descanso, y dentro de los medios con que su elevado sacerdocio cuenta, que los sermones y la propaganda religiosa se efectúe en castellano". Com ara!

Josep Vila fou posat a Girona degut a l´interès de la dictadura de Primo de Rivera per acabar amb el catalanisme i expandir la castellanització de la diòcesi. De fet, eren diversos els bisbes no catalans que, abans o durant la dictadura, es posaren a Catalunya amb aquesta idea, com el bisbe Reig a Barcelona, Muñoz a Vic, Rocamora i Bilbao a Tortosa o el mateix Vila a Girona. Per això mossèn Lluís Carreras (estret col·laborador del cardenal Francesc d´Assís Vidal i Barraquer), escrivia que "en los últimos quince años, diversos obispos, servidores del Gobierno, han hecho cuanto han podido para aminorar el uso del catalán en la predicación y en la enseñanza del Catecismo, con escándalo de los fieles, disminución de eficacia espiritual y resistencia pasiva del clero".

Degut al seu anticatalanisme, durant la República, el 3 d´octubre de 1931, el setmanari catalanista de Girona, "Reflex", definí el bisbe Vila com "un funcionari al servei del Règim, lacai de les institucions caducades i encegat de totes les dèries anticatalanistes".

El bisbe Vila va escriure diverses obres en castellà i en llatí, com el "De ratione linguae latinae addiscendae" (1896) o el "Manual de preladas para la admisión de aspirantes a la religión"(1918).

Per això en relació a la nostra llengua, i degut a la seua actitud obstruccionista, el bisbe Vila pot ser definit (pel seu desig castellanista), com el bisbe de la dictadura, i un dels millors representants de la política espanyolista a l´Església Catalana, orquestrada i dirigida per Primo de Rivera, ja que Vila que estigué del tot al servei del govern. L´actitud procastellana i hostil al catalanisme del bisbe Vila, no canvià ni tan sols amb la instauració de la República.

Al País Valencià també hem tingut una majoria de bisbes que han marginat la nostra llengua. Per això estic content que en l´Assemblea Diocesana del dissabte 15 d´octubre, que reuní a la catedral de València 1500 persones, una de les propostes aprovades, la 107, va demanar la necessària valencianització de l´Església Diocesana. Aquesta proposta apostava per "fomentar l´ús del valencià en la litúrgia com a mitjà d´evangelització" i per això demanava també promoure "l´edició dels llibres litúrgics en valencià". Cal recordar que la traducció del Missal Romà ja l´ha van fer fa uns anys els acadèmics de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que aquesta traducció està "oblidada" en algun calaix del palau arquebisbal de València.

La valencianització de la nostra Església, com deia J. L. Ferrando (Religión Digital 22 d´octubre de 2016), "és l´assignatura pendent de la nostra Església". Per això, només apostant pel valencià a la litúrgia, farem realitat, com deia J. L. Ferrando, "una Església més valenciana".
M´agradaria que els bisbes del País Valencià no seguiren el mal exemple del bisbe Josep Vila, que va pretendre espanyolitzar l´Església Diocesana de Girona. Espere dels bisbes valencians que aposten decididament pel valencià a la nostra Església, per fer una Església Valenciana.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook


Enlaces recomendados: Premios Cine