13 de noviembre de 2016

Cop 22 de Marakech: de les paraules als fets

13.11.2016 | 04:15
Cop 22 de Marakech: de les paraules als fets

En tot el planeta hi deuen haver una dotzena d´il·luminats que neguen el Canvi Climàtic, i a un d´ells l´acaben de fer President dels Estats Units. Si en la COP 21 de París tot el món destacava el valor de tindre al front de la primera potència mundial a un home, el President Obama, sensible amb la necessitat d´un compromís mundial per evitar l´alteració humana del clima, ara que arribem a la COP 22 de Marrakech amb el negacionista Donald Trump a la Casa Blanca, no podem ser especialment optimistes.

A Espanya tampoc tenim especial motius per estar tranquils. Els acords de París ja han entrat en vigor i un dels pocs països europeus que encara no l´ha ratificat és Espanya. El nostre país arriba a Marrakech amb els deures per fer. No es tracta només de l'excusa de la interinitat del govern per a no haver ratificat París, si no també de l'augment desbocat de les emissions a causa de la frenada de les energies renovables i a l'augment de la crema de carbó i de la inexistència d'una Estratègia Espanyola en matèria de Canvi Climàtic digna de tal nom.

Fa uns dies va començar a Marrakech la COP 22, la Cimera del Clima que ha de concretar en mesures i en formes de control, els compromisos de París. No aconseguirem no passar dels 2 graus d´augment de les temperatures si no passem de les paraules als fets. El debat entre els optimistes i els pessimistes respecte als acords de la COP 21 començarà a aclarir-se: o avancem o empitjorem. La retòrica s´acaba al Marroc.
El Govern valencià, igual que va estar a París estarem a Marrakech. El nostre compromís amb la lluita contra el Canvi Climàtic és un fet. Ho estem demostrant en totes les decisions que prenem: en territori, en aigua, en residus, en energia, en movilitat, en agricultura ecológica, en medi natural... Estem a punt d´acabar la nova Estratègia d´Energi i Canvi Climàtic que ens permetrà concretar els objectius i mesurar-ne el seu compliment, cosa que amb els documents dels temps del PP era impossible de fer perquè no hi havia correspondència entre els bonics objectius i les polítiques concretes.

Per a nosaltres fer front al canvi climàtic, no és una opció, és un imperatiu. Si la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0.8ºC en relació amb l'època preindustrial, en la conca mediterrània, l'augment és ja de 1,3ºC. O siga, que estem pràcticament en el límit del que els experts plantegen com a horitzó per a 2.100.

A Marrakech hem de començar per vorer com els països augmenten el nivell de les obligacions que s´imposen per aconseguir les pretensions aprovades a París. Amb els compromisos manifestats fins ara no hi haurà manera de complir. S´hauran de marcar també les pautes per fer efectiva l´aportació de 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar els països pobres i compensar-los de les limitacions que se´ls exigiran en el seu model energètic.

Hi ha moltes ombres en l´horitzó però també hi ha bones notícies. D´una banda, hi ha una potent corrent opinió de fons, que cada vegada és més amplia, que té clar que el model de vida que ens ha portat fins ací està esgotat. No és només el resultat dels estudis dels científics més solvents, és també la intuïció d´amplíssimes capes de la societat que se´n adonen de la insostenibilitat del model actual i de la injustícia que genera. I no només és la gent del carrer. Hi ha un procés objectiu de desinversió que grans companyies estan fent en activitats vinculades als us de combustibles fòssils. Les empreses, o, al menys, algunes d´elles, veuen clarament que els canvis econòmics vinculats a la necessitat de no empitjorar el Canvi Climàtic està canviant el model productiu i no volen quedar-se arrere. L'economia verda, comença a ser ja una sòlida realitat en molts països i regions del món.

No hem de posar el focus en l´anunci de catàstrofes, de drames o d´hecatombes; ni hem de mirar-nos la realitat com si ens parara lluny en el temps i en l´espai, no. Ens cal, i ho hem de començar a fer a Marrakech, apostar per una vida més lenta, més tranquil·la i més ajustada a les possibilitats del nostre planeta, de l´únic que tenim. No és un problema, es una oportunitat. No hem de patir, podem ser molt més feliços. Contra el capitalisme competitiu del més, i més, i més; contestem amb una economia a la mesura de les persones, col·laborativa, descarbonitzada i basada en el millor, i millor, i millor. I que ens arribe a tots. Que l´alarma que ha disparat el Canvi Climàtic ens desperte i ens oriente.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook


Enlaces recomendados: Premios Cine