13 de noviembre de 2016

La igualtat, suspesa a l'escola

La Lomce, redactada en masculí, amb un llenguatge excloent de les dones que incompleix la legislació en matèria d´igualtat, no esmenta la paraula coeducació en cap pàgina, permet la segregació educativa per sexe i suprimeix ma­tèries que tractaven els drets humans i la igualtat.

13.11.2016 | 00:27
La igualtat, suspesa a l'escola

Es habitual que mares i pares pensen que el fet de portar a la seua filla a una escola mixta, on xiques i xics comparteixen aules, pati i projecte educatiu, vol dir que estan rebent una educació en igualtat. Però lamentablement no és així. El sistema educatiu està impregnat de discriminacions per raó de gènere fins al punt de ser un autèntic reproductor de desigualtats, just el contrari del que hauria de ser.

Si pintarem de negre tot allò que al sistema educatiu contribueix a una cultura masclista, i de color violeta allò que contribueix a una educació per la igualtat, el mapa seria doncs tot negre esguitat amb uns punts de tant en tant de color violeta, que representarien algunes i alguns mestres i algunes accions aïllades. Recorrent a peu aquest mapa podem veure patis escolars ocupats per pistes esportives, sobre tot de futbol, mentre els jocs convencionalment triats per les xiques ocupen els marges. Els llibres de text s´obliden de les importantíssimes aportacions de les dones en totes les àrees del coneixement „en conjunt un 7 % de dones front a un 93 % d´homes, segons la investigació de manuals d´ESO de l´especialista Ana López-Navajas.

Si obriu els baüls de disfresses d´Infantil i Primària, trobareu moltes vestimentes estereotipades. Els noms de les aules, d´identificació del grup, són amb freqüència sols en masculí. El propi informe d´impacte de gènere del pressupostos de la GVA per a 2017, diu literalment que «confirma l´important desequilibri per gènere en la plantilla docent d´Infantil i Primària». En Infantil, 5.749 dones i 218 homes. Podríem continuar amb els plans de formació en gènere del professorat, des de Magisteri, el currículum ocult, les biblioteques d´aula, el llenguatge no sexista, el treball en noves masculinitats més flexibles i menys restrictives?

Tenim un sistema dissenyat per homes per a homes. I en eixe calaix androcèntric s´ha introduït a les xiques, sense incorporar al temps la perspectiva de gènere i els sabers de les dones. La medul·la del sistema, la Lomce, redactada en masculí, amb un llenguatge excloent de les dones que incompleix la legislació en matèria d´igualtat, no esmenta la paraula coeducació en cap pàgina, permet la segregació educativa per sexe, suprimeix o modifica ma­tèries que tractaven els drets humans i la igualtat, no contempla mesures específiques per avançar en igualtat, omet qualsevol referència a la formació específica del professorat, prioritza acadèmicament matèries vinculades tradicionalment als homes i exclou de la legitimitat acadèmica pràctiques i sabers vinculats en l´imaginari col·lectiu a les dones.

Els efectes demolidors en matèria d´igualtat d´aquesta joia de llei es poden compensar a les comunitats autònomes. Calen diners, és clar, però any rere any passen per davant de la coeducació altres conceptes que posen de manifest que la igualtat a l´escola no es contempla com una prioritat. La necessitat de defensar l´ensenyament en valencià, per exemple, es veu tan clara que té un Programa Plurilingüe, amb un disseny específic i la seua consignació pressupostària (14,7 milions d´euros). A primera fila. No es tracta de despullar a un sant per a vestir-ne un altre, la llengua és identitat i és irrenunciable, però sí que es tracta de no enganyar-nos, hui la igualtat en l´educació no és prioritària.

Un dels punts violeta en el mapa és la nova figura de la Coordinació d´Igualtat i Convivència, benvinguda mesura que malauradament s´ha quedat en un «algo estamos haciendo». Ben poc, no ens enganyem. No hi ha un diagnòstic de gènere al sistema educatiu valencià, una sola persona ha de coordinar dos responsabilitats enormes com igualtat i convivència, el que obligarà en alguns centres a triar una o altra; no es pot implementar a tots els centres de Primària perquè la disponibilitat d´hores no està garantida; sols implica una hora de dedicació a la setmana, i a càrrec de professorat que no necessàriament té formació en gènere. Recorda això del burro y la zanahoria, sempre anem darrere però no l´acabem d´agafar mai.

Fer-se càrrec de la situació d´emergència social en igualtat implica un altre tipus d´espenta pressupostària i programàtica. Les paraules i les bones intencions estan molt bé. La teoria ja ens la sabem, però la realitat, en especial la de la violència de gènere, exigeix més fets.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook


Enlaces recomendados: Premios Cine