Hui fa tres anys que Radiotelevisió Valenciana va baixar la persiana. I hui justament estava previst reiniciar les emissions; però estem al minut 91 del partit i seguim sense radio i televisió pròpies. En 2013 per acció i en 2016 per omissió. Condemnats a fer i desfer com el matalafer, sembla que anem en bicicleta estàtica: pedalem però no avancem. Sabem que hi ha una fotracà de problemes per posar-la en marxa, però és d´esperar que no calguen tres anys més per resoldre´ls.
I no és que la nova RTVV entusiasme com per tirar gorres a l´aire; puix estem escaldats i, a poc que escarbes com les gallines en els antecedents, hi veus un instrument de manipulació política. I no ho dic jo; ho va dir el Síndic de Greuges reclamant-li «objectivitat, veracitat, imparcialitat i respecte del pluralisme». No sé vostès, però quan un servidor es reballava al sofà per veure el Noticiari ho feia com si aquest fos de ficció i el locutor un ninot del guinyol que, d´un moment a l´altre, diria amb la veu engolada del NO-DO que Zaplana „o Camps„ havien pescat en l´Albufera un tauró de vint tones després d´una titànica lluita.
Però com sóc cor de bona ànima, confie n´aprenguen; puix, del catàleg d´excessos, els governs anteriors els van consumar tots. Així que els nous responsables tenen faena a estall. Hauran de garantir el pluralisme, la llibertat d´informació, la protecció del menor, evitar la banalització de la nostra cultura, impulsar la producció pròpia i el sector audiovisual valencià. Ah, i defensar l´audiència de programes que bandegen les normes ètiques. I com que hui fruïsc d´un superàvit de candor, espere que no es malven i gasten en dietes com Tarzan en corbates. De vostès depèn, doctors „no de l´Església sinó dels que en tindran el control„ que dits propòsits no siguen com els de principi d´any, que quasi mai es compleixen. Mentrestant, impacient com un pare a punt de tindre un fill, espere que la nova RTVV aüsse la persiana i tot surta bé. Que nasca amb la flor al cul, vaja.
