30 de noviembre de 2016

L'Abat valencià Càndid Albalat

30.11.2016 | 04:15
L'Abat valencià Càndid Albalat

Del 18 al 26 de novembre he tingut el goig d´acompanyar els monjos de Viaceli en els exercicis espirituals. Com en altres monestirs que he visitat, també en aquesta abadia càntabra he trobat uns monjos valencians, concretament el Germà Rafael Mira, nascut a Almoradí i el Germà Pepe Bermell, de València.

El G. Rafael Mira Franco nasqué a Almoradí el 1934 i després de passar pel Seminari d´Oriola, el 1962 ingressà en aquesta abadia cistercenca situada en la vila de Cóbreces, en la costa del Cantàbric, entre les poblacions de Santillana del Mar i Comillas. De mirada amable i d´aspecte somrient, el G. Rafael Mira em comentà que en el seu baptisme els seus familiars li digueren al capellà: "Échele bastante agua para que salga buen cristiano". El H. Rafael, a qui de menut, com em va dir ell mateix, l´anomenaven Rafaelito, viu a Viaceli entregat a la pregària i a la vida fraterna. Per la seua part, el G. Pepe Bermell nasqué a València, al carrer Sant Vicent, al costat, com em digué, del cine Olympia.

La abadia de Viaceli, que és una fundació del monestir francès de Santa Maria del Desert, començà la seua vida el 1909 amb el Breu d´Erecció Canònica del papa Sant Pius X. Va ser el 1912 quan un grup de monjos, amb el P. Manuel Fleché com a superior, varen fer el vot d´estabilitat, començant d´aquesta manera la vida monàstica cistercenca a Cantàbria.

L´origen d´aquesta abadia va tindre com mentor al monjo valencià, P. Càndid Albalat Puigcerver, abat de Santa Maria del Desert, i nascut a Xàtiva, que va ser el qui acceptà el llegat dels germans Manuel, Antonio i Valentín Quirós, per a fundar un monestir, amb la missió de dirigir un Institut Agrícola per a formar els jóvens d´aquella zona en les tasques del camp. Va ser l´any 1904 quan començà la construcció de l´Institut i el 1906 l´església i el monestir per als monjos. El 1920 el monestir va ser erigit en priorat i en 1926, en abadia, de la que el P. Manuel Fleché va ser el seu primer abat. El 1936 diversos monjos d´aquest monestir van sofrir el martiri per la seua fe en Jesús, entre ells els valencians P. Vicent Pastor Garrido, nascut a València el 1905, i el P. Joan Baptista Ferrís Llopis, nascut a Algemesí, també el 1905.
El P. Càndid Albalat Puigcerver va nàixer a Xàtiva el 3 d´octubre de 1854. Com que degut a la Desamortització de Mendizàbal no hi havia possibilitat d´entrar en una congregació religiosa, el jove Albalat es va dirigir a l´abadia francesa de Santa Maria del Desert, on va arribar l´11 de juliol de 1870, dia de Sant Benet. Càndid Albalat va ser escollit abat el 19 de setembre de 1881. Va morir el 17 d´agost de 1915.
Els monjos cistercencs de Viaceli són, enmig de la societat, testimonis d´esperança i de fraternitat, de comunió i de reconciliació. Aquests monjos amb els que he conviscut una setmana llarga, són sentinelles en la nit, ja que per mitjà de la pregària anuncien la llum del nou dia. Els monjos de Viaceli, com el G. Rafael Mira i el G. Pepe Bermell, són testimonis de la gratuïtat de l´amor de Deu i artesans de pau i d´alegria. I és que el monestir és un lloc d´espera i de recerca de Deu. Per això aquests monjos busquen Deu en la simplicitat, la sobrietat i la senzillesa de vida, per mitjà de la pregària, que és el centre de la vida comunitària, i del treball, així com també en l´acolliment fratern dels hostes.

Com va dir Ambrosio Southey, "l´amor incomprensible amb el qual Déu ens estima gratuïtament, està en l´arrel de la vida monàstica". I per això mateix "la vida monàstica és en l´Església, un testimoni de la gratuïtat de l´amor".

La vida fraterna que he pogut conèixer a Viaceli, és una imatge de l´amor trinitari de Déu. I és que en un clima de silenci, cada monjo de Viaceli s´obri als altres germans des del cor, i per això, aquests hòmens de Déu són capaços de percebre millor, la tristesa d´una actitud o l´alegria d´una mirada.

Des de les Vigílies, a las 4,30 del matí, en el cor de la nit, fins les Completes, a las 9 de la nit, passant per les pregàries de Laudes i l´Eucaristia, Tèrcia, Sexta, Nona i Vespres, els monjos de Viaceli s´uneixen a l´acció de gràcies de l´Església en la litúrgia que celebren amb goig. A més, la Lectio Divina o lectura orant de la Paraula de Déu que arriba al cor, va impregnant aquests hòmens que, en comunitat, viuen units en la lloança a Déu. Els àpats en silenci, escoltant un text apropiat que alimenta l´esperit, fa que aquests monjos visquen atents a Déu i també als problemes i a les esperances del nostre món.

El treball a l´hostatgeria, acollint els hostes i el que aquests monjos realitzen en la fabricació de formatge, d´una manera artesanal, fa d´aquests hòmens, sentinelles en la nit i buscadors de Déu.

La abadia de Viaceli, en 1930, va donar vida monàstica a l´històric monestir de Santa Maria de Huerta, en Castella Lleó i el 1966 al de Sobrado de los Monjes, en Galícia. I encara, el 1987, aquests monjos varen fer una fundació a la República Dominicana.
Utilitzant una idea del monjo Thomas Merton, l´aba actual de Viaceli, el P. Alejandro Castro, ha escrit que "allò que se´ns demana actualment als monjos, no és tant parlar de Crist, com deixar que Ell visca en nosaltres, per tal que la gent puga trobar-lo sentint com viu en nosaltres".
Conèixer Viaceli i passar uns dies amb aquests monjos cistercencs ha estat per a mi una gràcia, ja que he pogut compartir amb ells la pregària, el silenci i la fraternitat en una comunitat d´hòmens de Déu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook


Enlaces recomendados: Premios Cine