02 de diciembre de 2016

El laïcisme, una asignatura pendent de les societats musiclas

01.12.2016 | 20:02

Estem vivint en una societat caracteritzada pel pluralisme: pluralitat de cultures, de llengües, de races, de creences religioses, de tipus de famílies, de relacions afectives, de nacionalitats, de partits polítics... Les societats musicals, com tantes altres associacions, acullen a gents molt diverses que necessàriament aborden els problemes de la convivència diària, sota criteris diferents. Davant aquest panorama tan variat, la garantia de tenir una convivència tranquil·la i edificant, s´hauria de basar en tres pilars: el respecte mutu; la igualtat de totes les idees i creences (inclòs el dret a no creure); i la neutralitat de l´espai públic davant aquestes idees i creences. Per a evitar qualsevol postura arrogant o intimidadora d´una part de la societat enfront d´una altra, seria indispensable, mantenir l´equilibri entre aquests tres pilars.

Una societat musical es una institució a la qual lliure i voluntàriament pot pertànyer qualsevol persona, independentment de la seua edat, de la seua raça, sexe, militància política o creença religiosa. Per tant, els tres pilars haurien de regir totes les seues activitats. En consecuència, creiem que no s´hauria de celebrar el Dia de Santa Cecilia, quan podrien hi haver socis musulmans, protestants, testimonis de Jehová, o ateus. Perquè si avui celebrem Santa Cecilia amb l´excusa que els catòlics són majoria, què hauríem de celebrar, llavors, si algun dia foren majoria els musulmans? Imposar una celebració catòlica, simplement per ser majoria, trenca els tres pilars de la convivència, doncs suposa una falta de respecte cap a els qui no son catòlics, trenca la igualtat davant les altres creences i destrueix la neutralitat de l´espai públic.

Aquest mateix raonament es pot aplicar a qualsevol altra institució, siga un ajuntament, un club de futbol, una societat gastronòmica o una associació veïnal. Es pot caure en la temptació de justificar aquest comportament apel·lant a la tradició, però les úniques tradicions que mereix la pena conservar són aquelles que uneixen, no que separen, aquelles que afavoreixen la convivència, no que la pertorben, aquelles que garanteixen la dignitat (humana i animal), no que la destrueixen.

Tradicions durant segles, ja feliçment desaparegudes, van ser l´esclavitud o la santa Inquisició. I ens queden altres tradicions que encara continuen, com la submissió de la dona a l´home, el tirar animals des dels campanars, la mutilació genital femenina o continuar mantenint als paràsits de la casa real€ Tradicions que una societat avançada en ple segle XXI, deuria fer desaparèixer.

Un bon pas en la direcció adequada, seria que les activitats organitzades i promogudes per les societats musicals, també estigueren basades en els tres principis de respecte, igualtat i neutralitat. En conseqüència, deixar de celebrar el dia de la santa, doncs aquesta celebració únicament respon als valors i creences d´una part (avui majoritària) dels socis. Es podria substituir aquesta celebració, instaurant el Dia dels Músics o simplement un Acomiadament de la tardor.

Ja sé que alguns recorreran a la socorreguda excusa que aquesta postura, representa una minoria, però amb eixa actitud, l´única cosa que fan és no afrontar el problema, i damunt, carregar les culpes sobre qui no és el responsable de la situació. I si les coses es deixen com estan, ja avisem que insistirem cada vegada que l´única justificació que es té per a no respectar drets i mantindre privilegis, siga que som la majoria.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook


Enlaces recomendados: Premios Cine