Als quasi vint anys de la teua mort, al carrer de Baix del cap i casal, una placa commemorativa a la casa on nasqueres dona fe de la teua aportació a la causa de la llibertat. En diverses ocasions hem vingut plantejat que aquest era un deure pendent de la ciutat envers una trajectòria professional i ciutadana exemplar. Com advocat laboralista vas estar pioner en eixa tasca no sols a la teua ciutat sinó al conjunt del nostre país, tant com laboralista com en la defensa davant dels tribunals de la dictadura d´aquells lluitadors demòcrates perseguits, i en la majoria d´ocasions maltractats per la policia. Al moment de descobrir la placa he experimentat aquella sensació d´altres moments o circumstàncies quan aconseguíem que la gent sortís de la presó, o si venia al cas de la comissaria, en llibertat condicional, però en llibertat a la fí, era doncs una mena de satisfacció per haver-hi aconseguit una xicoteta victòria.

El combat contra la dictadura es feia des de molts diversos espais, calia professionalitat, generositat i també col·laboració per damunt de les adscripcions partidistes. Així, des de la lluita del maquis, silenciada i que anem coneguent gràcies a novel·les, testimonis de familiars o d´aquells que van sobreviure, fins les mobilitzacions obreres, veïnals, estudiantils, o d´altres tipus, hi ha tot un llarg llistat d´aportacions personals, d´esforços que cal tindre en compte i no oblidar, i per això calen plaques commemoratives. Eixe combat contra un sistema dictatorial i a la vegada profundamentalment injust, generarà la necessitat de que una gent s´ocupés de les qüestions legals, d´assessor i actuar davant els tribunals laborals o penals, com va estar el Tribunal d´Ordre Públic. Els laboralistes van sorgir a tot l´Estat per complir eixa funció, al nostre territori algú tenia que ser el primer, i ser el primer sols podia ésser-ho una persona audaç i compromesa: Alberto García Esteve.

Al primer despatx laboralista del carrer Almirall número set, gent de totes les tendències podia acudir per tal de buscar la defensar dels seus drets. Després van aparèixer més despatxos laboralistes, al calor i l´estimul de la figura que ens va guiar i ajudar a ser uns professionals compromesos i amb el desig d´estar a l´alçada des del punt de vista de l´ús del Dret. Ens vas introduir als processos del Tribunal d´Ordre Públic, de forma que cada vegada que un colp represiu es produïa amb detencions i maltractaments sonava el telèfon, i uns i altres ens fèiem càrrec de les defenses.

Aquest merescut reconeixement ho és a la teua tasca i també a la del conjunt de laboralistes. Alberto tots ens sentim representats pel teu exemple i amistat.