Dis-me, espillet, en quin lloc del rànquing educatiu espanyol estem situats?». És la pregunta que governs autonòmics i oposició li han fet a l´informe PISA. I com l´espillet diu sempre el que un vol sentir, al govern li diu que està per sobre de la mitjana en ciències i, a l´oposició, per sota de la mitjana en matemàtiques. Tot depèn del cristall amb què es mira, deia Campoamor. Ara es preguntaran vostès: i què passa en les comunitats que són, literalment, allò que se´n diu les últimes de la classe? Puix, Andalusia ha trencat l´espillet qüestionant sense trellat ni forrellat la fiabilitat de les proves; i Extremadura ha carregat les culpes als retalls del PP, com l´alumne entremaliat que acusa la mestra de tindre-li mania.

Com els resultats de l´informe són de gran complexitat, l´autocomplaença per superar la mitjana espanyola és qüestionable; puix, que estigues millor que un altre, no vol dir per això que estigues bé. I, com que fer-ne diagnòstics simplistes per justificar mesures regressives és una constant en el relat de governs ideològicament diferents, no m´estranyaria que implantaren nous retalls en educació escudant-se en Castella i Lleó que, governada pel PP (ai!), surt molt ben parada; mentre Andalusia i Extremadura (ai, ai!), tot i les fortes inversions, han esdevingut el fanalet roig de les Espanyes. Deducció que seria tan irracional com la del cornut que pilla la dona al sofà follant amb un veí i decideix vendre el sofà per evitar noves infidelitats.

En lloc de comparar-se amb altres comunitats per reafirmar la pròpia estimació, o fer-ne lectures partidistes de l´informe, com atribuir els mals resultats en comprensió lectora a la immersió lingüística (portaveu de Ciudadanos al Congrés dixit), que aprofiten per avaluar les variables que expliquen el rendiment acadèmic; com ara, el professorat que, segons els experts de l´OCDE, és l´ingredient principal a introduir en la thermomix de l´èxit escolar. Tot i haver-los congelat el sou, hi afegiria un servidor.