Protegir el medi ambient no serveix de res. L´ecologia és un luxe per a rics. Nosaltres sempre hem protegit la natura. No cal que ningú ens done lliçons. Les tradicions són sagrades. Els més ecologistes som nosaltres. Etc., etc., etc.
Lamentablement encara podem llegir frases així en tota classe de mitjans i a moltes persones. Què contradictori, en ple segle XXI. Tanmateix les contradiccions són abundants. Proliferen iniciatives socials i polítiques que pretenen ser ecològiques. Molts comerços, indústries i marques presumeixen de ser ecologistes. Mirem sinó eixa empresa que ven cafè en càpsules d´alumini i que, quan s´ha denunciat la destrucció de selves peruanes per la mineria de bauxita, es dedica a fer campanyes sobre el molt que estima el medi ambient.
Si no s´hagueren començat promulgat lleis i normes mediambientals a les darreres dècades del segle passat, ara tindríem menys espècies vives. Els ecosistemes naturals estarien molt més reduïts; els contaminants atmosfèrics i aquàtics abundarien més i el canvi climàtic seria encara més accentuat i la capa d´ozó estaria reduïda a molt poc.
Seríem més rics per açò? Alguns sí, però la major part de la població, no. Hi hauria molts més malalts per causes ambientals; hi haurien molts més desplaçats per crisis ecològiques; hi hauria més morts i ferits per accidents relacionats amb catàstrofes ambientals de tota mena, hi hauria més habitants del tercer món reduïts a la pobresa extrema per haver perdut terres i espais on viure i sense cap mitjà de subsistència. Denominaríem a açò progrés?
Recentment, la conselleria responsable de medi ambient, fent complir les normes ambientals, ha publicat un informe negatiu per a una carrera molt tradicional i popular que puja al Garbí i que afecta al Parc Natural de la Calderona. Els promotors diuen què són pocs cotxes i que van per carretera, però també parlen de 10.000 espectadors, que algun impacte ambiental tindran, a no ser que es tracte esperits immaterials. No es pot trobar un altre lloc on fer exhibicions d´aquestes? No podem trobar altres fórmules per treure rendiment econòmic de la protecció del medi ambient? No es poden obtindre beneficis del gaudi regulat, ordenat i responsable de la natura, com marquen les lleis?
Si en un parc natural podem fer el mateix que en qualsevol altre lloc, per a què serveix protegir el territori? Si els paratges protegits es degraden, com anem a vendre turísticament els seus valors? Si els turistes que volem atreure en campanyes que posen de relleu les belleses naturals del nostre país comencen a veure imatges reals de platges envoltades d´edificis, de boscos plens d´urbanitzacions, de rius contaminats i de paratges naturals degradats... tindran una imatge atractiva del nostre territori?
Protegir les coses valuoses costa. Valors com la democràcia, els drets humans, les llibertats polítiques... han costat molt d´aconseguir, i molta gent ha donat fins i tot la vida per aconseguir-les, per què són molt importants. El medi ambient també és molt valuós per a tots. Però no és necessari que donem la vida de ningú (en Sud-Amèrica, Àfrica i Àsia, si que la donen molts activistes mediambientals) ni és necessari que fem grans sacrificis; només uns menuts sacrificis: No podem renunciar a una carrera que travesse un parc natural? No podem trobar altres llocs, altres alternatives? Segur que sí. Del contrari, d´ací poc la pregunta que encapçala aquest article tindrà una resposta clara: no serveix per a res.
